Riscos, realitat i pensions públiques

Entre la Inspiració i la Realitat: Navegant pels Riscos en un Món Canviant

Picasso deia que la inspiració li arribava sempre quan pintava. Si no, no. Altres que la feina és salut. Respecto totes les posicions en relació amb la necessitat o l’oportunitat d’estar treballant. Bill Gates, després de l’esperpent a  openai i per ajudar Microsoft, va especular que veurem les setmanes laborals de tres dies. A mi el que m’ocupa de temps és el risc i la seva profunditat. No sempre ha de ser negatiu. Elon Musk ha assolit el cim en energia neta i ha avançat en la seva idea de colonitzar Mart assumint tots aquells riscos que podia quantificar i avaluar.

Tinc un amor instintiu per la realitat i em preparo corporal i mentalment davant de tota aversió, tota enemistat, totes les fronteres i distàncies en el sentiment. Afegeixo un molt alt grau de curiositat per afrontar els riscos amb la serenitat necessària. És la meva feina. En el meu cas, Picasso o Elon Musk, són referents en l’actitud que hom vol tenir davant de la vida.

De tots els meus pensaments sobre el risc continuo sorprès que hi ha un risc difícil de gestionar per no dir impossible. Aquest risc és el desconeixement o la ignorància. Desconfio dels experts en i prefereixo un milió de vegades més als especialistes en.

Un únic paràgraf inclòs al Reial decret llei 2/2023, pel qual s’estableix un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions canviarà la vida professional de tots els directors de persones a les organitzacions. Aquesta realitat d’estar exposats que la conveniència política dicta el present i el futur de les nostres vides és afrontat des de dues posicions. Per a aquells preparats per enfrontar desafiaments, serà essencial elaborar estratègies orientades a protegir els interessos de la seva empresa i retenir el personal més qualificat. Les empreses amb prou recursos sempre podran triar el camí de Ferrovial. Aquesta va considerar que existia un límit a recargolar la legalitat vigent. El deute públic mana i Espanya no és dels jugadors més rellevants a Europa. Tot el meu respecte per als que pensen diferent.

El Banc d’Espanya, en la seva anàlisi de la incidència de l’increment de les cotitzacions socials aprovat aquest any 2023, ajuda a descobrir quins seran els grans perjudicats per aquest únic paràgraf que us deia i que estarà vigent l’any 2025. Abans, ja el proper any, entrarà en vigor el diferent increment entre les bases de cotització i pensió pública màximes. Aquest efecte de l’interès compost que a favor genera riqueses abundants, però en contra, de manera silenciosa, redueix cada vegada més el principi de contribució del sistema públic de pensions. Un clar advertiment del Banc d’Espanya, tots els resultats de potencials recaptacions més grans pels increments poden ser ficticis si la desocupació augmenta de manera significativa a conseqüència d’encarir els costos laborals per a les empreses.

Us avanço la nova imatge que hem creat a través d’intel·ligència artificial. Serà a partir de dilluns juntament amb el nostre missatge central la primera pàgina de Quibus. Us animo a visitar-nos i a fer comentaris!

🤞 Recorda, la tranquil·litat i la seguretat no és una destinació, és un camí.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.