Com predir l’euríbor a un any
19 de novembre de 2023
Riscos, realitat i pensions públiques
2 de desembre de 2023
Un Món en Canvi: Adaptant-nos a les Noves Realitats de les Pensions
La meva classificació dels plans per pagar pensions està en funció del finançament, de com es genera el fons de diners. Els primers són fons els ingressos dels quals estan determinats pel legislador i el mercat laboral.
El sistema de pensions públiques és un exemple clar de vehicle en aquest cas. L’obligatorietat de contribucions per part d’empresaris i treballadors permet aconseguir diners per pagar pensions. El seu risc actual és de sostenibilitat del model, encara que el principi de solidaritat amb què es fonamenta permet molta maniobrabilitat als polítics. Amb la recuperació del Fons de reserva al sistema s’aprecia encara millor aquesta intenció d’acumulació de diners.
Els segons són els oposats i se sustenten en actius financers per pagar prestacions. Aquests plans funcionaran millor o pitjor en funció de l’economia en conjunt, no només el mercat laboral, i dels mercats de capitals.
Aquesta classificació va més enllà del públic i el privat. El millor exemple és a Noruega. El Government Pension Fund Global (GPFG), encarregat de gestionar els ingressos petroliers del seu govern, ha acumulat al voltant d’1,2 bilions d’euros des de la seva fundació. De fet, si es calculés l’estalvi per càpita de cada noruec seria de 250 mil euros. Així mateix, és model d’eficiència en gestió. Molt volum i poc personal.
En relació amb els fons, ha estat notícia i controvèrsia a premsa les declaracions de Luis de Guindos, vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) en la presentació del seu nou informe sobre Estabilitat Financera. Ha estat Rodrigo Buenaventura, president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) qui ha demanat a Luis de Guindos prudència en parlar de riscos i que no generalitzi perquè es corre el risc de preocupacions infundades.
A qui ha molestat Luis de Guindos per rebre resposta tan contundent per part de la CNMV? Tal com us podeu imaginar el sector financer no bancari compost per fons de deute, fons de pensions i asseguradores. Amb un gran creixement des de la crisi financera iniciada els anys 2007-2008. Sector que Luis de Guindos volgués regular perquè considera que, mentre les entitats tradicionals eren sotmeses de forma cada vegada més estrictes, la resta es desenvolupava sense la necessària vigilància.
Segons Luis de Guindos, el principal risc és de liquiditat. El risc de palanquejament l’esmenta en un to de retret als gestors per la seva inconsciència a l’exposició als derivats. Negar els riscos als fons d’actius financers és voler viure enganyats de manera continuada per despertar en situació de fallida o sol·licitar, de manera desesperada, l’actuació dels bancs centrals. Aquests també es protegeixen i poguéssim estar vivint un moment històric en què ningú vol ser part mal recordada de les conseqüències per pujades de tipus tan accelerades; els bancs centrals tampoc.
Jaume Quibus
L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.