Plans de pensions

Desafiaments i Crítiques a la Gestió de Plans de Pensions i Deute Públic a Espanya

Les intencions del Govern de convertir estalvi individual en plans de pensions per tal de transformar-lo en estalvi col·lectiu a través de les relacions laborals no funciona. O bé, dit altrament, les seves explicacions al sector de gestores i asseguradores, per la seva reducció en els límits financers i fiscals de plans de pensions individuals, han estat d’una ingenuïtat pronunciada.

Tot govern i més des de fa uns anys, concretament amb la crisi financera que es va iniciar els anys 2007-2008, sota el lideratge a Europa d’Àngela Merkel, ha anat assumint, de manera progressiva, que la seva funció principal és l’administració dels diners públic. Tot i gestionar el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) a les Institucions, que impacta en l’activitat empresarial, les relacions socials, ingressos i estalvi familiar i sostenibilitat de les empreses, la seva prioritat amb tota legitimitat és principalment que el deute públic no creixi més del que creix. Segons Danielle Lacalle, 164 milions diaris.

No és casualitat que es reduïssin els límits d’aportacions a plans de pensions. Va ser més important fer tributar més imports i en especial amb els contribuents de més renda. La relació tributació dels plans de pensions i deute públic està totalment fusionada. Espanya amb la gestió actual de la despesa pública no està en condicions d’incentivar l’estalvi individual. Des del Govern s’ha pretès traslladar els objectius de prestacions privades complementàries al sector empresarial i sindical.

La pregunta seria si coneix el Govern com funcionen els plans de pensions del sistema de treball i els altres instruments de previsió social empresarial. Si aquest coneixement és detallat i profund. Segons el reportatge de La Vanguardia, els experts assenyalen que el marc per aconseguir-ho són els convenis col·lectius. Però aquesta opció ja existia i tots sabem el resultat del volum escàs en plans de pensions col·lectius. Continuarem treballant perquè les empreses gestionin els seus riscos en aquests tipus de plans.

🤞 Recorda, la tranquil·litat i la seguretat no és una destinació, és un camí.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.