Ningú més no necessiti habitatges públics

La propietat només és sagrada quan es manté fora de perill de les usurpacions graduals del govern.

Límits i prohibicions per part del Govern als propietaris d’habitatges amb l’aprovació al Congrés en comissió de la Llei i suport del PSOE, Podem, ERC i Bildu.

Qui no s’hi amaga és EH Bildu, manifesta que la llei situa l’habitatge com un dret i no un patrimoni, i dona totes les eines necessàries a comunitats autònomes i ajuntaments “per fer alguna cosa” en matèria d’habitatge.

europapress, també recull les declaracions de la portaveu d’Unidas Podemos, Pilar Garrido que “La llei compleix la Constitució” i és “un canvi de paradigma perquè s’aborda l’habitatge com un dret i es basa en una política pública i no econòmica” .

Circula i és de sobres conegudes les negociacions dels comunistes quan plantegen que el que és seu és i veurem com ens repartim el que és teu. Per això em segueixo preguntant per què s’espera més de l’actual Govern d’Espanya que d’un dictador del proletariat.

Ahir vaig estar en una reunió a les oficines d’una asseguradora acompanyat d’un client comú. Directiu de multinacional que agafa el metro perquè anar amb cotxe des de les seves oficines al lloc de reunió en temps és no econòmic. Visc a Barcelona i el meu recorregut amb cotxe era més rendible per recollir-lo al nostre punt de trobada ja reflexionat atenent el trànsit i les opcions de transport públic. Vaig aparcar el cotxe en un garatge que per poc menys de dues hores em van cobrar gairebé 10 euros.

Aquesta immensa construcció d’obra pública, com moltes altres, no són pagades pels governs amb els impostos que recapten. Són concessions a empreses privades que rendibilitzen les seves inversions pels ingressos rebuts de tots aquells que en fem ús.

Tinc una altra anècdota, en aquest cas, personal de la meva estada a Mèxic, concretament amb els meus pares i germans a Cancún, ja fa molts anys. Tots els establiments estaven gairebé buits i amb personal cadascun a l’entrada convidant els turistes a entrar-hi. Gairebé tots menys un que estava ple de turistes. Qui aconseguia omplir la botiga repetia la missa una vegada i una altra “passin, passin que aquí robem menys!!!!”.

La meva opinió és totalment contrària al que està passant. La professionalitat segueix sent un profund respecte pels qui sol·liciten els nostres serveis i amb l’objectiu que repeteixin una vegada i una altra quan tornen a tenir necessitats.

Senyors diputats i senyores diputades, més respecte pels qui treballem, paguem impostos i estalviem també per cobrar rendes.

Senyors diputats i senyores diputades, construeixin habitatges amb els diners dels qui podem pagar impostos, perquè els necessitats tinguin habitatge per a ells i els seus fills, i aquests puguin algun dia pagar impostos perquè ningú més necessiti habitatges públics.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.