Rendes vitalícies, rendes temporals

Segons dades de les Nacions Unides, una de quatre persones serà més gran de 65 anys el 2100.

El suplement de La Vanguardia de diumenge, Diners, també comenta les conseqüències de l’envelliment de la població i la importància més gran entre les grans tendències d’inversió. La combinació de menys natalitat i més esperança de vida augmenta el col·lectiu de persones més grans de 65 anys amb gustos, patrons de consum i necessitats, específics i diferencials. Segons dades de les Nacions Unides, una de quatre persones serà més gran de 65 anys el 2100.

Alejandro Vidal, responsable d’assessorament d’inversions de Deutsche Bank, declara que “Mantenir els ingressos després de la jubilació és un exercici de previsió que comença molt abans”. Segons la seva opinió, << La planificació financera i l’estalvi a llarg termini acabaran guanyant importància a la indústria financera i asseguradora, a més d’assegurances de rendes, plans de pensions o hipoteques inverses. >>.

En aquests moments d’inflació i tipus d’interès, no vists des de fa molts anys, ha de ser motiu d’estudi i d’anàlisi abans de prendre decisions l’elecció de la renda assegurada pel pagament de la prima corresponent.

Al mercat assegurador, la major oferta són rendes vitalícies amb devolució del capital, és a dir, de la prima pagada, en cas de mort de l’assegurat. Són productes pensats per transferir capital als hereus i cobrar una petita part en vida. El risc per a l’asseguradora és menor, però no sempre és l’assegurança de rendes que una persona necessita. Si la suma de rendes vitalícies per recuperar el capital de la inversió és al voltant dels 50 anys, vol dir que l’assegurança principal és de mort i incorpora la prima de risc corresponent.

En l’àmbit de la previsió social empresarial, els elements a valorar són les modalitats de rendes temporals o rendes vitalícies. En tots dos casos, l’asseguradora pagarà mentre visqui l’assegurat, i amb reversió si el cònjuge sobreviu continuarà pagant fins a la mort d’aquest. Si són vitalícies fins a la mort del segon assegurat i si són temporals com a màxim fins al venciment. En aquest cas, a diferència de l’anterior, no hi ha prima de risc perquè no hi ha devolució de capital. La inversió està destinada íntegrament a assegurar el cobrament de rendes de per vida i un negoci de suma zero amb l’asseguradora.

La preocupació més important ha de ser encertar en el creixement de la renda. Amb rendes vitalícies constants, en pocs anys, la inflació actual si no es modera, podria devaluar-ne l’import i reduir-ne el poder adquisitiu. A diferència de les pensions públiques, que han estat protegides contra la inflació, les rendes privades estan exposades a errors d’expectatives, però amb un bon assessorament actuarial seran solució per complementar els ingressos per a la jubilació.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.