Risc de longevitat

Apel·lo a les persones que encara no han oblidat pensar

Les escoles han pretès des de sempre, però amb enormes dificultats i encara més errors, desenvolupar tots els individus de tal manera, que a partir del seu cúmul de coneixement i de saber, obtinguin la major quantitat possible de felicitat i de guanys, per la seva naturalesa de ciutadà a alguns països i de treballadors a la resta. Els fonaments d’un Estat haurien de ser tan amplis i sòlids com per sostenir la complicada volta de la cultura, encara que han fracassat de manera escandalosa, almenys en la cultura de l’estalvi i de la vida a la fase de jubilació.

No és precisament cap sorpresa per a demògrafs i actuaris, les conclusions recollides a l’article de WSJ que els nord-americans viuen molt més del que esperaven i, en conseqüència, les lamentacions financeres, ja que se n’adonen, moltes vegades massa tard, de la manca d’estalvi per a la jubilació, de no haver comprat rendes vitalícies o assegurances d´atenció sanitària adequades.

Si alguns encara arriben a pensar en l’esperança de vida, mitjanes que es poden obtenir a les webs de col·legis professionals d’actuaris, gairebé ningú no es pregunta pel risc de longevitat.

Apel·lo a les persones que encara no han oblidat pensar, quan llegeix, amb tot coneix el secret de llegir entre línies; encara més, segueix reflexionant sobre el que ha llegit. Per vosaltres, qui ni l’escola ni l’Estat us ha ensenyat res de com viure la vostra època no laboral, que encara les entitats financeres no us proporcionen els productes correctes per a les vostres necessitats, Quibus us respondrà a les vostres probabilitats de supervivència als 90 anys, 95 anys i més de 100 anys. No és el mateix l’esperança de vida que és una mitjana de no saber la probabilitat d’assolir edats avançades.

Les persones no es poden acostumar a establir el valor de totes les coses en funció de la pèrdua o de l’estalvi de temps. Tampoc fer intervenir contínuament la seva persona i cultura, gairebé com una mesura segura i un criteri de totes les coses. Avui molts parlen i escriuen la llengua amb la ineptitud i la vulgaritat pròpies d’una època que aprèn el català als missatges de WhatsApp i als canals de televisió. És fonamental el bon gust i la disciplina per tal d’aprehendre la cultura de l’estalvi i de viure la jubilació amb dignitat.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.