XVIII IESE Navigating the wave of inflation

Crec que molts bancs van pensar que podien confiar en aquests resultats, però una sola prova dona una falsa sensació de seguretat

La trobada anual del sector bancari d’IESE va celebrar la seva edició 18 congregant professionals del sector, reguladors i experts per debatre sobre el rol de la banca en el panorama econòmic i social actual. El seu títol expressiu Navigating the wave of inflation suggereix a molts una actitud ja consolidada per la pràctica esportiva i que enriqueix la manera d’enfrontar-se als problemes.

Per Expansión sabem de la lectura l’intens debat entre reguladors i banca, a través de la crítica del Sr. Jamie Dimon, conseller delegat de JPMorgan, als tests d’estrès de la Reserva Federal dels Estats Units: << Una prova d’anàlisi i revisió integral de capital té més de 200.000 pàgines i crec que un dels problemes és que la gent pensa que això resol el problema i no ho fa. Crec que molts bancs van pensar que podien confiar en aquests resultats, però una sola prova fa una falsa sensació de seguretat.>>.

Seria preocupant, massa, si no s’aprofundeix en el missatge que ha volgut comunicar perquè el més simple és entendre la seva queixa a l’excessiva regulació. A diferència d’altres sectors econòmics, la banca gestiona un bé públic. Amb la crisi financera iniciada als Estats Units l’any 2007, es va comprendre que a la banca uns capitalistes no podien maximitzar els seus beneficis de la mateixa manera que ho farien en altres sectors econòmics. A través de societats anònimes amb la màxima pèrdua el capital social aportat pels seus accionistes, però amb guanys il·limitats per la facultat de concedir préstecs sense restriccions. Tots recordem que les pèrdues van ser finançades per la societat a través de més impostos i/o de menys despeses socials, perquè el capital aportat pels accionistes era molt insuficient i la confiança en el mitjà de pagament ha de continuar per comerciar als mercats.

En ciències físiques es pot predir amb exactitud el temps que trigarà un avió a assolir la destinació amb uns models matemàtics més o menys sofisticats, però no és possible determinar si aquest avió abans d’arribar a la destinació patirà un accident. Les proves existents que validen els models de la ciència física són empírics. És tan simple com comprovar si la predicció es correspon amb la durada efectiva del trajecte. Si no hi ha hagut un accident, el que es prova al model matemàtic serà veritat i tots tindrem la tranquil·litat en els nostres desplaçaments de concretar a quina hora ens podrem reunir.

En gestió de riscos, els models matemàtics mai no han de ser confosos amb proves o arguments que la solvència i liquiditat d’un banc és d’una manera determinada i no d’una altra. Si es confonen els conceptes, tota la feina en gestió de riscos deixa de tenir validesa perquè hi ha un límit matemàtic i no hi ha manera humana de superar-lo quant a l’aleatorietat dels successos rars, imprevisibles i importants. Aquest límit del coneixement ha de generar necessàriament quantitats altes d’humilitat quan treballem i el contrari, aquesta falsa seguretat de la prova és l’inici de les probables pèrdues i catàstrofes.

Entenc les declaracions del Sr. Jamie Dimon, que a més comparteixo, de la manera que ho he explicat. Més valor en la seva aportació són els temes que us preocupen: ciberseguretat, pandèmia, guerra i recessió. Serem capaços de viure millor si es continua aprofundint en aquestes preocupacions per continuar construint de manera que les nostres empreses i estructures socials estiguin més protegides davant les adversitats d’aquests fenòmens.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.