Suïcidi auto infligit

La resta sol estar molt intoxicada per voluntats alienes al benestar de les persones.

Qui és Barry Sternlich? estudiant amb un MBA de Harvard Business School, acomiadat de la seva empresa amb 30 anys, i actual multimilionari nord-americà després de dedicar-se als negocis de compravenda al sector immobiliari. President i director executiu de Starwood Capital Group. Té 62 anys i forma part des de fa anys de la llista de les 1000 persones més riques de Forbes.

És notícia a Expansión, no per ensenyar-nos com ha treballat per acumular el seu patrimoni important, tampoc pels imports que ha finançat la campanya de diversos polítics del seu país, sinó per les seves idees sobre la inflació.

La primera sorpresa és la declaració sobre la manera com el Govern dels EUA fa l’enquesta d’habitatge, que considera arcaica. Diu que van començar fa 50 anys, abans que existís Internet, que ho han actualitzat 3 o 4 vegades, però que encara no és la manera de fer-ho correctament. Ells, en canvi, tenen una base de 125 mil apartaments i que de manera regular modelen aquestes dades amb finalitats de rendibilitzar el seu negoci. És obvi que està completament desacord de com han estat i estan evolucionant els preus i les rendes.

De fet, Barry Sternlich parla sobre la inflació o de les dades obsoletes que es publiquen des de la institució nord-americana i que han provocat, la seva conseqüent pujada de tipus de la Reserva Federal, un «suïcidi auto infligit». Les <<dades antigues que es publiquen>> estan darrere de les agressives pujades de tipus d’interès, encara que afirma que <<la inflació està caient amb força>>. Dit amb altres paraules, si la FED no hagués pujat tipus, la caiguda de la inflació hauria estat la mateixa o més.

Després de la lectura de persones que es troben a les cues de les distribucions normals, de les campanes de Gauss, no estranya llavors la comprensió, que un país com el Japó, amb més experiència per a una economia de menor creixement i població amb gent cada vegada més gran , el tipus d’interès s’ha mantingut en el -0,10%. En el cas del Japó, el seu objectiu d’estabilitat monetària és el control del Bo a 10 anys, amb bandes de fluctuació de +-0,50%. A hores d’ara del 0,47%.

Sento una enorme atracció per trobar aquestes persones amb opinions fora del consens generalment acceptat, perquè l’estudi del risc, que ho entenc com a exposició a pèrdues o a guanys, permet fonamentar de manera exhaustiva assessorament més qualificat i de millor interès per a empreses i particulars. La resta sol estar molt intoxicada per voluntats alienes al benestar de les persones.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.