Nova estratègia de política monetària del Banc Central Europeu – setembre
20 de setembre de 2021Rendes vitalícies – octubre
25 d'octubre de 2021L´esperança de vida són els anys que una persona pot esperar viure si les circumstàncies de mortalitat continuen sent les mateixes. Sortosament, els càlculs de l´esperança de vida han estat menors als anys reals que viuen les persones. La millor comprensió de la longevitat de les poblacions per part dels actuaris, ha permès incorporar taules de mortalitat i supervivència dinàmiques en els càlculs amb la finalitat de reduir les possibles desviacions.
A l´any 2020, l´esperança de vida per a les nenes nascudes a Espanya serà de 85,10 anys i pèls nens de 79,70 anys. Les matemàtiques ajuden a entendre, en aquest cas, mitjançant un llenguatge formal, la lògica dels anys de mitjana que viurà una persona. Cal recordar que pels nascuts a l´any 1960, l´esperança de vida per a les dones era de 14 anys menys i per als homes 13 anys. També és força interessant saber que l´esperança de vida al continent africà és de 58 anys; el benestar de una societat forçosament significa un increment en els anys de vida de la seva població.
El Col.legi d´Actuaris de Catalunya, va incloure a la seva pàgina web un simulador https://actuaris.org/calculadora01/ per, tenint en compte diversos paràmetres, poder donar els resultats dels càlculs fets. La tecnologia ha permès processar gran quantitat de dades de les entitats reasseguradores, que conjuntament amb els avanços matemàtics, poder afinar sobre quins factors són o no rellevants, per calcular l´esperança de vida.
La solució del sistema públic de pensions espanyol ha canviat profundament, ja que al seu inici, l´any 1967, l´esperança de vida era de 70 anys. No és el mateix pagar pensions públiques de jubilació a la població de treballadors que es jubila als 65 anys i de mitjana viuran 5 anys més, que pagar pensions per un període 3 vegades superior. Aquesta problemàtica és la raó principal de totes les reformes del sistema públic de pensions, perquè sigui sostenible.
El gran avantatge que ha permès l´industria asseguradora és donar solució a la població per poder complementar les seves pensions de jubilació, mitjançant contractes d´assegurances i/o plans de pensions. La possibilitat individual de trobar resposta a les seves necessitats econòmiques, per viure una vida amb llibertat financera, ha estat l´èxit del món occidental al gran repte de la longevitat que estem vivint.
Amb la informació a l´abast de tothom, hauria de ser responsabilitat de cadascú planificar la seva jubilació amb antelació suficient, per poder continuar vivint una vida plena i satisfactòria.
Jaume Quibus
L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.