El poble pot ser insensat, deia Rousseau, però no està mai equivocat. Aquest és un error fatal de la democràcia; que només el número determina la justícia o injustícia d´una causa. Els que ens governen ho saben molt bé. És obvi que la justícia és catalogada per la minoria que utilitza els mitjans de repressió per mantenir la seva autoritat. A la nostra època moderna, els codis psicològics són més efectius, encara que també és cert que l’actual repressió és molt més financera.
Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), demostra en la seva entrevista per a Financial Times, que si el poble creu que regeix els seus propis destins és perquè no li interessa gens pel que fa als diners o, senzillament, no coneix com funciona el sistema.
Qui ha presidit les deu últimes pujades de tipus d’interès, a la seva entrevista de set pàgines, no fa cap menció a la seva política expansiva pel que ha passat amb la paralització de l’economia per la pandèmia. Ningú vol recordar. Tots es consolen amb l’aprenentatge. Christine Lagarde, també. <<Hauria d’haver estat més audaç>>. És el titular del periodista per l´ entrevista amb la presidenta del BCE.
Moltíssimes joies a l’entrevista. Destacaria la por que tenen a l’increment en costos per als estats europeus. Més atractives rendibilitats per l’emissió de nou deute públic per als estalviadors i inversors, però costos més elevats per finançar els dèficits i els venciments dels deutes.
Una presidenta que considera el seu deure és envers els europeus i no envers els experts financers. Les dues grans institucions que s’havien independitzat, estat amb la seva despesa pública i banc central per supervisar i controlar que no es repercutís sempre a les contribuents aquestes despeses públiques, segueixen junts. S’ha desplaçat des dels estats membres a la unió de països.
També el que és codi psicològic, Christine Lagarde el defineix com el perill i el poder de les paraules a la seva professió concreta. Sempre matisant els arguments amb l’objectiu de focalitzar correctament el missatge a la seva audiència. En canvi, la seva ja immortalitzada frase que << No som aquí per tancar diferencials>> ho argumenta amb allò que s’ha parlat entre col·legues i amics, per als quals la majoria, no tots, li van donar la benvinguda al club on tots van fer el mateix. Tots van ficar la pota.
L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.