Cultura financera i de l’estalvi

El Govern espanyol intentarà a través dels convenis col·lectius potenciar els seus interessos polítics en pensions privades

El recent estudi sobre “Tendències retributives i increments salarials 2023” de KPMG Advocats confirma dos aspectes importants: els augments salarials per a l’any 2023 d’un increment mitjà del 4,4% seran una mica superiors que per a l’any 2022 i molt per sota de la inflació. La nova contractació i la retenció del talent continua essent un problema de sostenibilitat de les empreses.

A diferència d’altres països, especialment els Estats Units, però també el Regne Unit, i el nord d’Europa, no es comenta res en relació amb la previsió social empresarial als estudis de retribució. Únicament retribució dinerària. L’escassa cultura financera i de l’estalvi limita a les empreses la presa de decisions als departaments de personal.

Aquí es podria preguntar, naturalment, si les empreses coneixen l’impacte tant financer com de personal que els empleats arribat el moment d’accés a la jubilació decideixen no jubilar-se. O si les empreses coneixen les mesures que podrien adoptar per incentivar la sortida dels treballadors a la seva edat de jubilació. O si els treballadors saben els anys que han de cotitzar i els imports per la pensió pública de jubilació. El que crida més l’atenció són els percentatges tan elevats de desconeixement de totes les preguntes plantejades.

Òbviament no estic suposant manca de professionalitat als departaments de personal o desinterès per part dels treballadors. Tampoc per al col·lectiu d’assessors fiscals que desconeixen, la majoria, els beneficis fiscals per retribucions en espècies en aportacions a assegurances col·lectives de vida.

Se sap que les empreses estarien interessades a conèixer les mesures necessàries. La fallida comunicació als treballadors, per conveniència política, de les estimacions individuals de la seva pensió pública i privada de jubilació, va ser un exemple clar del perquè desconeixen la seva futura pensió.

Únicament a les empreses amb tradició, costums, hàbits, valors, eines i coneixement en pensions privades, es debat sobre previsió social empresarial. Per a la resta, cal lideratge empresarial en la gestió retributiva del seu personal directiu i treballadors, perquè hi ha a la indústria de la previsió social empresarial tota mena de productes i serveis professionals que s’adeqüen a les necessitats particulars de cada empresa. Mentrestant, el Govern d’Espanya intentarà a través dels convenis col·lectius potenciar els seus interessos polítics en pensions privades.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.