Espanya versus Estats Units

Lliçons de Carteres 60/40 als Estats Units

No és clar què és el que fa el pas del temps més veloç i suportable: si la uniformitat, o la varietat i el parcel·la ment; en qualsevol cas, es tracta de fer passar el temps amb una estratègia clara per als estalvis i les inversions, que pugni per la tranquil·litat, però alhora, també, per la rendibilitat.

A Espanya hem vist que només importa, per a la immensa majoria, la seguretat dels diners al banc sense remunerar. Són al·lèrgics a qualsevol decisió que incorpori risc de poder perdre capital. Al capdavall, l’assumpte de la remuneració dels estalvis està subjecte a grans arbitrarietats; és si fa no fa com la cultura financera existent entre la població, el coneixement de professionals en assessorament amb experiència i relacions duradores, l’activitat comercial de la banca i les companyies d’assegurances i fins i tot, el tractament fiscal, encara que al final, es tracta de confiança: confiança en el sistema i confiança en els professionals.

Als Estats Units, amb una gran cultura financera, per necessitat, perquè no estan acostumats que l’Estat s’ocupi de cobrir totes les necessitats, la cartera clàssica dels últims 50 anys ha estat 60% en accions i 40% en bons. La correlació històricament negativa havia permès rendibilitats de mitjana del 5% anual. L’explicació general de consens diu que, en èpoques de creixement, les empreses guanyen diners, els tipus d’interès són baixos, el cost de finançament igualment, cosa que permet obtenir plusvàlues amb la pujada de les accions. En canvi, quan és època de recessió, la política monetària expansiva permet baixar tipus d’interès, amb l’objectiu d’ajudar la demanda a créixer, i els bons guanyen diners.

Què està passant ara als Estats Units? que aquestes carteres 60/40 perden diners. El matrimoni Dave and Kathy Lindenstruth, amb més de 50 anys de matrimoni i també milions d’americans, com molt bé explica The Wall Stret Journal, van perdre l’any passat un 17% de mitjana a les carteres d’estalvi i inversió. És el pitjor comportament de la composició de carteres des de l’any 1937. Per què? obvi que és per la caiguda tant de les accions com dels bons i amb resultats desastrosos. És un moment complicat i amb canvis de paradigmes objecte d’estudi i anàlisi per prendre decisions informades.

🤞 Recorda, la tranquil·litat financera no és una destinació, és un camí.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.