El saber deriva primerament del viure. En segon lloc, de la investigació sobre les conclusions a que van arribar altres que ho van estudiar abans que nosaltres. Des del meu punt de vista, la veritat encara és esquiva. Per això em sembla més interessant l’excepció que la regla i ara que comença la Campanya de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponent a l’exercici fiscal 2022, avui comentaré l’article d’Expansión i ARAG sobre la guia de consells pràctics.
Més de cinquanta paràgrafs redactats per dedicar-ne un només als rendiments del treball. És a dir, tots els ingressos rebuts d’un ocupador ja siguin dineraris o en espècies, per fer una determinada activitat laboral o professional i sempre que hi hagi algun contracte o relació laboral. Cap esment a la retribució en espècie de fins a 100 mil euros/any per empresa i empleat per aportacions a sistemes de previsió social. Si no hi ha imputació fiscal en origen, l’empleat no haurà de tributar. Això vol dir que l’IRPF no ho considera rendiment del treball subjecte a gravamen i, en conseqüència, l’estalvi fiscal pot assolir el tipus marginal que serà diferent segons la comunitat autònoma de residència. En euros es tradueix a cobrar i ingressar 100 mil al seu pla de prestacions per jubilació, viduïtat i/o invalidesa sense pagar impostos. O dit altrament; si el tipus marginal és del 50%, l’Estat finança 50 mil euros del nostre pla de previsió social.
La sensació de distància entre la classe selecta i els altres, s’ha de mantenir costi el que costi. En cas contrari, els actuals privilegiats amb els avantatges fiscals esmentats al paràgraf anterior, podrien acabar barrejats i «rebaixats» segons ho fa l’article, amb el dedicat a la novetat relativa, segons la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat. Diuen que << la rebaixa en les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social passa de 2 mil euros a 1,5 mil euros el 2022>>. Obvi que es tracta dels plans de pensions del sistema individual i no té relació amb el que us he explicat.
L’article prefereix dedicar un dels 10 consells pràctics a com tributa la venda d’un habitatge habitual que ni tan sols citar la tributació per les pensions privades percebudes en l’àmbit de les relacions laborals. Afortunadament, cada cop són més nombrosos els treballadors que estan percebent rendes vitalícies en lloc de cobrar la totalitat del fons acumulat. Hi ha uns quants avantatges. Els més importants: assegurar una pensió mentre es viu. En cas de mort, beneficiar el cònjuge supervivent amb una pensió que compensarà la pèrdua d’ingressos públics familiars. També pagar molts menys impostos i garantir una rendibilitat de l’estalvi acumulat de per vida.
L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.