Xina redueix població

El mateix destí per a aquells països que han pretès combatre una cultura superior

Després d’algun temps de silenciosa reflexió sobre la Xina, aprofitant el Meeting Anual 2023 a Davos, amb més de 2.700 líders de governs, empreses i societat civil sota el tema de “Cooperació en un món fragmentat”, comentaré sobre l’article d’opinió escrit a WSJ.

Fa referència a la intervenció de Liu He principal assessor econòmic del president Xi Jinping que va buscar restaurar la confiança dels inversors després d’una de les taxes de creixement més decebedores en dècades. En canvi, Europa i els Estats Units utilitzen el fòrum per competir en la qualitat de la inversió que necessàriament ha de ser en projectes verds amb plans teòrics d’una indústria “zero net”.

Tot i això, Liu He va reconèixer el mateix dia que la Xina va registrar un creixement del 3% l’any 2022, la segona pitjor taxa des del 1976, que també per primera vegada la seva població s’ha reduït els últims 60 anys.

Els economistes van dir que les mesures recents de la Xina de reobertura i sortida de la seva política Zero Covid, no serà suficient per abordar la sèrie de desafiaments existents, alguns dels quals es van veure exacerbats per la pandèmia. Una població que envelleix ràpidament, la desacceleració del creixement, de la productivitat, els alts nivells de deute i l’augment de la desigualtat són dards contra el país durant les properes dècades.

La Xina que ha propulsat Apple a la capitalització borsària més gran d’una cotitzada mai vist fins ara, amb el seu actual president, Tim Cook, sent director d’operacions va traslladar la producció des dels Estats Units. Més del 95% dels iPhones, Airpods, Macs i iPads es fabriquen a la Xina.

Més dards contra la Xina, principal enemic dels Estats Units, són les pressions dels polítics i inversors nord-americans contra Apple per accelerar una estratègia de diversificació que ja té alguns productes acoblats al Vietnam i l’Índia.

Em voldria enganyar si considerés el benestar dels xinesos però el toyotisme i la gestió de la producció “just in time” al Japó, em recorda el mateix destí per a aquells països que han pretès combatre una cultura superior d’innovació i baixa aversió al risc basada en l’individualisme i no a l’estat.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.