No intentin apaivagar els terroristes econòmics

Si cal recórrer a estratagemes per frustrar els plans d’extremistes destructius facultats per un caprici legal i evitar la catàstrofe financera, que sigui així

Els títols que dono als meus articles estan destinats, com correspon a un títol, a ser el més clar i incisiu possible, però avui he copiat el que utilitza Paul Krugman, Premi Nobel d’Economia, a El País aquest cap de setmana. Amb això vull comentar l’argument per qualificar la successió d’actes de violència per infondre terror. Segons l’autor, <<sona extrem>>, però està convençut que és al que equival, segons la seva opinió, crear artificialment una crisi de deute.

Dos corrents aparentment contraposats, d’acció igualment perjudicial i concordants en els seus resultats, predominen actualment al límit d’endeutament de 31,4 bilions de dòlars ja assolit la setmana passada pel govern dels Estats Units. En aquesta Newsletter ja vaig comentar la complexitat del sistema que és <<per desgràcia>> la peculiaritat del procés pressupostari, segons Paul Krugman.

Recordem que als Estats Units cal l’aprovació de la despesa pública i l’aprovació per autoritzar el Tresor recaptar els fons necessaris. L’argument clau de Paul Krugman és que el govern no ha de cedir al partit republicà que controla l’altra Cambra del Congrés, en les seves pretensions de limitar la despesa pública. Amb la fe al seu déu la qualificació creditícia dels Estats Units, considerant les obligacions federals l’actiu segur per excel·lència, si els inversors perden la confiança que el Tresor complirà les seves promeses, es podria produir un col·lapse financer mundial, segons la seva opinió. Sapigueu que es preveu com a data límit quan el Tresor hagi esgotat els fons d’emergència juny d’aquest any. No és gaire temps per evitar, deu creure Paul Krugman, l’Apocalipsi del sistema capitalista occidental.

Si un vol els fins també ha de voler els mitjans, ha de pensar Paul Krugman, i proposa tres vies possibles per no negociar amb els republicans cap limitació de la despesa. En primer lloc, l’aprovació de l’augment de la despesa amb el suport d’alguns membres del partit republicà assenyats i prou patriotes. Els altres ja he comentat que són terroristes econòmics per a Paul Krugman. En segon lloc, utilitzar l’enginyeria financera per eludir el límit de deute i la tercera emetre bons amb prima. Tot això, perquè de manera contundent Paul Krugman escriu que <<si cal recórrer a estratagemes per frustrar els plans d’extremistes destructius facultats per un caprici legal i evitar la catàstrofe financera, que sigui així>>.

Sempre he considerat el major error professional dels economistes, en tenen molts, però el pitjor és no acceptar que l’estudi de l’economia i el seu corresponent coneixement, moltes vegades equivocat perquè no entenen el risc, i no és predicible, està al servei de la política i de les regles democràtiques del país que tenen com a finalitat última el govern de la convivència de tots els ciutadans. Al meu parer, un Premi Nobel no hauria de justificar la manca d’humilitat per expressar opinions sense la responsabilitat social necessària. Qui em coneix i vosaltres ho sabeu, hagués escrit el mateix si hagués estat un altre favorable al partit republicà.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.