Pujada del Nasdaq del 8,10%

Per a un professional els mecanismes de protecció contra el dolor o d’eufòria per l’encert, no s’han de produir

La setmana passada l’índex Nasdaq Composite va pujar un 8,10%, sent l’alça percentual setmanal més important des del mes de març. El S&P 500 un 5,90%. El Dow Jones un 4,15%. Però el S&P 500 acumula unes pèrdues anuals al voltant del 16% (Font  Investing.com). Més dades. En un sol dia el mateix índex S&P500 va caure un 9,51% el 12 de març del 2020. Abans, l’any de la fallida de Lehman Brothers el 15 de setembre del 2008, va ser gairebé del -40%.

La informació emesa pel mercat sigui ascendent o descendent pot ser tan gratificant o dolorosa com el gaudi d’un plaer o el cop provocat per un objecte. Cadascú definirà, interpretarà i en conseqüència sentirà la informació a què està exposat d’una manera completament personal. Sense interpretació de la informació no existiria sentir dels efectes potencials.

És humà que quan esperem tenir raó qualsevol informació que no confirmi la nostra versió de la interpretació que s’ha fet passa automàticament a ser una amenaça. També al contrari. L’eufòria que expressem amb << T’ho vaig dir. El S&P havia de rebotar. Estava claríssim>>. Tant l’amenaça com l’eufòria són errors i biaixos que un professional no ha de cometre mai. Segurament, les pujades de la setmana passada es poden explicar per la interpretació d’una bona dada d’inflació als Estats Units, dels resultats a les seves eleccions que, en cas de confirmar-se, limitaria incrementar la despesa pública i l’esfondrament de la cotització del Bitcoin juntament amb la fallida d’una de les plataformes més importants.

A Twitter hi va haver molta activitat d’interpretacions i de raons per les quals les borses americanes, especialment, van rebotar la setmana passada. Interpretacions d’experts que persegueixen aconseguir credibilitat per a la seva audiència. Matemàticament, hi ha un sistema millor si l’objectiu és transmetre certesa a un públic determinat sobre l’evolució d’un índex o una cotització d’una acció. Es tracta de triar una població gran i dividir la comunicació en dos grups. Al primer se’ls hi diu que l’índex pujarà i el segon que baixarà. Després de conèixer el resultat, tornar a dividir el col·lectiu amb qui es va encertar, per repetir el procés tantes vegades com es consideri que tenir raó és encertar cinc sis o ena vegades consecutives.

Per a un professional els mecanismes de protecció contra el dolor o d’eufòria per l’encert, no s’han de produir. La raó és senzilla. Hem de valorar la informació del mercat en termes de senyals i oportunitats. Només així evitem la dicotomia d’interpretar que el mercat fa allò que no volem o allò que esperem. Ser estrictes amb les regles i polítiques d’inversió i eliminar o almenys ser molt flexibles amb les expectatives, són el secret d’un bon assessorament professional.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.