Retribució de l’estalvi
6 de febrer de 2023
Risc de longevitat
13 de febrer de 2023
Amb la pujada de tipus als que no estaven involucrats, però n’han patit les conseqüències empobrint-se
Observo que el pensament és la cosa més forta i més contínuament exercida en tots els graus de la vida. És evident que en funció del que s’ha dit el pensament es fa poderosíssim i ple d’exigències, i al cap del temps, tiranitza totes les altres forces.
És notícia a tots els mitjans econòmics, la sessió de preguntes i respostes del president de la Reserva Federal al Club Econòmic de Washington. Aquestes sessions són riques en ensenyaments i per altra banda es torna clar per a molts què significa quan Jerome Powell assegura que, segons Sergio Saiz d’Expansió, <<el procés desinflacionista ha començat, però queda molt camí per recórrer>> i per tant < <hi haurà més pujades de tipus>>. Un apunt: desinflacionista és una paraula que no recull el Diccionari de la llengua catalana però que s’ha d’entendre com el procés pel qual la inflació s’anirà reduint.
La lògica econòmica de moda en aquests moments és si l’economia segueix més forta del previst, apujaran encara més els tipus. La darrera dada d’atur als Estats Units del 3,40% està en mínims de l’últim mig segle. Els tipus actuals entre el 4,50% i el 4,75% podrien pujar 75-100 punts bàsics més. L’objectiu de la FED és situar la inflació actual del 6,50% a finals de desembre del 2022 al voltant del 2,00% en entrar l’any 2024.
El valor d’alguna cosa rau, no en allò que s’obté, no en allò que aquesta cosa ens permet assolir, sinó en el preu que es paga per ell. No donem el mateix valor per l’aigua en funció si és utilitzada per netejar-nos que per beure. Potser ja no apareix ni en el record que per aprendre a pensar cal una tècnica, un pla d’aprenentatge, una voluntat de mestratge; que pensar s’aprèn com la dansa dels peus, la dansa dels conceptes i de les paraules.
La Reserva Federal té per objectius l’estabilitat de preus i la plena ocupació. El que ningú no comenta és el concepte en economia de les externalitats. Passa quan l’impacte d’una activitat, en aquest cas, de la política monetària no n’assumeix els costos. L’impacte de la política monetària va afectar primer tots els ciutadans i empreses quan va ser erròniament expansiva i amb la pujada de tipus als que no estaven involucrats però n’han patit les conseqüències empobrint-se: estalviadors, inversors i deutors particulars. Les valoracions de carteres d’actius financers han patit caigudes fortes si no es van prendre decisions, per protegir-se amb anterioritat amb l’assessorament de professionals.
Jaume Quibus
L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.