McCarthy i Trump surten guanyadors

Decisiva la intervenció de l’expresident Trump per convèncer els republicans que s’oposaven a la seva elecció

Els diners públics són controlats a la majoria dels països a través de l’aprovació als senats a proposta de les cambres dels representants dels pressupostos generals. Únicament dos països, diferents, Dinamarca, una monarquia constitucional i els EUA, una república federal constitucional, exerceixen el control, a més, del deute públic emès pels seus respectius governs. Tots dos països tenen ratings de qualitat creditícia d’AAA i AA+, respectivament.

El límit de deute per al Govern federal dels EUA va ser introduït per primera vegada el 1917. El seu objectiu va ser finançar els costos de la I guerra mundial. És la necessitat de les institucions triades per sufragi universal de topar el deute que el Govern no podrà superar en cap cas. Tot i això, són conegudes les dades d’inflació de dos dígits per als anys posteriors. La història ens ha ensenyat que finançar les guerres amb inflació, ha estat sempre la via més fàcil utilitzada pels governs. Aquests temps no són diferents.

És notícia a El País, les declaracions de McCarthy, després de ser elegit president i malgrat la majoria del seu partit a la cambra dels Representants, després de la 15a votació. Abans dir-vos que va ser decisiva la intervenció de l’expresident Trump per convèncer els republicans que s’oposaven a la seva elecció. Declaracions molt dures contra l’Administració Biden perquè diu textualment << Ens comprometem a posar fi al malbaratament de Washington per abaixar el preu del menjar, la benzina, els cotxes, l’habitatge i frenar l’augment del deute nacional>>.

També apunta contra la Llei de Reducció de la inflació i la contractació de 87.000 nous empleats públics per a la seva agència tributària. No sorprendrà els lectors aquestes denúncies per haver-les jo ja repetit diverses vegades contra el Govern espanyol.

Es calcula que aquest estiu s’assoleixi el topall actual del deute públic als EUA i sigui necessari, una vegada més i van desenes des de l’any 1917 que s’aprovi a la cambra dels Representants un augment. S’agraeix en democràcia que republicans en desacord amb el seu partit votin juntament amb demòcrates per oposar-se a l’elecció de McCarthy i viceversa que demòcrates en desacord amb el seu partit votin amb republicans per negociar les condicions d’augment del límit del deute.

La seva economia consisteix que els avantatges del treball ininterromput durant més d’un segle i de la seva multiplicació supera amb escreix els desavantatges: el més important és la despesa que suposa substituir-lo. Res no és més costós que un nou començament.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.