Ningú vol pagar la festa dels altres

Efectivament, quan les coses van bé es mesura la facturació per empleat

Un dels sectors que ha estat més castigat per la inflació i l’enduriment de la política monetària és el tecnològic nord-americà. Pèrdues del valor de les accions d’Apple del –13%, de Google del –40%, de Tesla del –70%. El mètode matemàtic de valoració de descomptar els fluxos futurs al present després de projectar els estats financers de les companyies estudiades, a més taxes de descompte per la pujada dels tipus d’interès de referència, el valor actual dels fluxos obtinguts serà menor i, per tant baixarà el valor estimat per a la societat analitzada.

A Financial Times, sostenen que per convèncer els inversors que els preus no necessiten caure més, s’espera més anuncis de retallades de llocs de treball al sector i altres mesures d’estalvi aquest any 2023. Tot i que després dels acomiadaments de l’any passat, moltes tecnològiques continuen sent molt més grans que abans de la pandèmia. Meta, per exemple, va anunciar al novembre que eliminarien 11.000 llocs de treball. Tot i això, després d’aquesta reducció, la plantilla continua sent un 50% més alta que a principis del 2020.

Amb el confinament, al llarg dels anys 2020 i 2021 els nivells de valoració assolits per moltes empreses del sector es van traslladar a uns múltiples de PER, per exemple, molt per sobre de la seva mitjana històrica. És pràctica habitual en economia i economia d’empresa que els sectors líders siguin de més atractiu per al personal qualificat per la seva alta retribució en comparació amb la resta dels sectors. A Espanya, fins a la crisi financera del 2008-2012 ho va ser la banca que els seus costos salarials mitjà per empleat eren els més elevats.

Efectivament, quan les coses van bé es mesura la facturació per empleat. Com més empleats més facturació i més beneficis en valors absoluts. És un cercle virtuós. Els sectors d’èxit atrauen els millors i aconsegueixen més beneficis. Però quan les coses van malament, les vendes cauen i els que han estat sectors d’èxit ara són els més cars en costos per empleats. La situació de l’economia ja no permet “comprar” el que ha produït el sector als seus preus actuals. Passen a ser cars. Ningú vol pagar la festa dels altres.

Alguns valors de la banca nord-americana encara no han recuperat la seva valoració des de la crisi financera de les hipoteques suprime i ja han passat més de 15 anys. Altres valors van trigar uns quants anys, però cotitzen a màxims en aquests moments. El sector tecnològic aprofitarà per recomprar accions en espera de poder aguantar fins a la seva recuperació, que segurament, com històricament ha passat, amb perdedors que desapareixeran i vencedors que tornaran a elevar els seus màxims de cotització.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.