Sensacionalisme

El que és prioritari és la velocitat de la feina ben feta

Tot i que la meva fe en el sensacionalisme periodístic no forma part del meu credo, qualsevol diari, també de negocis, constantment titula per produir sensacions i emocions. Expansión cita una auditora comú per als tres bancs nord-americans en fallida.

Aquesta firma d’auditoria és majoritària auditant empreses de serveis financers i, en conseqüència, té més probabilitats de tenir per client qualsevol banc, no únicament els fallits. No estic d’acord amb aquests titulars, ja que el que és important és el contingut i, segons la meva opinió, la necessitat d’incloure actuaris en la revisió de comptes de qualsevol entitat financera. Auditors i actuaris ja estan treballant junts per revisar informes de solvència d’entitats asseguradores. Els resultats són molt positius.

Les fallides de bancs són inevitables. És impossible mitigar tots els riscos. A la Newsletter de Lisa Abramowicz, es reprodueixen les declaracions d’un membre del Fons de Dipòsits a USA (FDIC), que diu textualment que <<l’enfocament s’ha de centrar en els requisits de capital i un marc de resolució eficaç>>.

Ja hem comentat aquí el problema de la concavitat a la retirada de dipòsits. Risc que no s’ha mesurat correctament perquè hi ha la tendència a pensar en proporcionalitat. Aquest instint no és saludable. No és només un fenomen financer. També ho vam viure a la pandèmia. First Republic Bank (FRB) va perdre 100 mil milions de dòlars en dipòsits. A aquests nivells res no es pot fer perquè aquest banc pugui continuar funcionant.

Una altra casualitat. Qui va estar assessorant FRB va ser JP Morgan. Potser també és conseqüència de les probabilitats que sigui el banc que ha comprat a l’últim banc fallit. Després, declaracions de confiança i per tranquil·litzar, del seu CEO, Jamie Dimon. Després de l’adquisició de FRB per part de l’entitat que dirigeix “gairebé ho resol tot”.

Tots sabem que el sensacionalisme ven diaris i altres coses, però en aquesta era de comunicació veloç a través de les xarxes socials, el que és prioritari és la velocitat de la feina ben feta. També que els riscos fossin als informes d’auditoria; haguessin estat modelitzats, per entendre quan el nivell comença a requerir la intervenció per part dels seus administradors i reguladors. Aquests mapes de riscos  que els actuaris estem acostumats a veure.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.