Indústria de la previsió social empresarial

El bon funcionament dels sistemes de pensions no és una casualitat

Vaig dir al meu post publicat el 4 d’octubre, que l’error en la caòtica situació provocada pel sistema de pensions al Regne Unit va estar a no identificar correctament el risc d’increment de garanties. Vaig dir que s’havia de saber sens dubte el risc de garanties. Però també vaig dir que ningú no devia veure la seva concavitat, perquè se sol pensar en termes de linealitat/proporcionalitat i quan actua una llei de potències tot el model queda invalidat si no ha estat ben estudiat.

El conseller delegat, Peter Harrison, de Schroders ISF, gestora d’actius el principal objectiu del qual, segons la seva pàgina web corporativa, és maximitzar la rendibilitat per als seus clients, ha acusat l’Autoritat de Conducta Financera (CMA), de no imposar normes més estrictes els consultors d’inversions, pel conflicte d’interessos que hi ha. Però el conseller delegat de CMA, encertadament d’acord amb el que ja us he explicat, li va respondre textualment <<Potser si els seus assessors haguessin estat més assenyats a l’hora d’afrontar nivells d’estrès com aquest, part d’aquest risc s’hauria gestionat de manera més eficaç>> (Font: Financial Times).

Per comprendre el significat d’aquesta controvèrsia cal conèixer els elements que intervenen abans del pagament finalista de prestacions per part del fons de pensions. Els assessors d’inversió, que citats per Financial Times, són Willis Towers Watson, Mercer Redington i Cardano, els gestors d’actius i els fons de pensions. Els assessors d’inversió han intervingut en l’estratègia d’inversió dels fons de pensions i alguns fons de pensions també els han ofert la gestió fiduciària (Delegar-hi algunes decisions d’inversió) amb les gestores d’actius. Que estigui d’acord amb la CMA i que no van modelar correctament el risc de garantia, no suposa negar l’acusació de Peter Harrison, perquè efectivament hi ha un conflicte d’interessos clar per als assessors en inversió. De la mateixa manera que a Espanya hi ha aquest mateix conflicte d’interessos per als que pretenen assessorar tant les asseguradores i els fons de pensions com les empreses clients.

El bon funcionament dels sistemes de pensions no és una casualitat. Cal haver après abans a pensar. Però prèviament cal aprendre a veure. Aquestes són, en termes generals, les mesures de protecció contra el risc i les mesures d’actuació en la prestació de serveis i compra d’actius per excel·lència, contra l’extrema volatilitat dels mercats financers d’aquesta màquina subtil que treballa sota la pressió més gran i que es anomena indústria de la previsió social empresarial.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.