Racionalisme crític

El seu escenari previsible de tipus d’interès i els seus efectes sobre la valoració dels actius financers

Són molt pocs avui els que saben que només, potser, entre molts, pocs, però molt pocs estan autoritzats per opinar sobre mercats financers, i que tots els altres que pel seu compte i risc intentin seguir aquest camí mereixen com a recompensa almenys la nostra indiferència.

Jaume Puig, CEO & CIO de Gaesco, va estar dimecres passat amb els seus companys actuaris del Col·legi d´Actuaris de Catalunya per explicar-nos el seu escenari previsible de tipus d´interès i els seus efectes sobre la valoració dels actius financers.

Ha aconseguit arribar a tenir un autèntic sentit de l’anàlisi de serietat sobre els mercats financers i un respecte profund cap al risc. Agrair el seu racionalisme crític pel qual, obviant les teories de consens i les teories fonamentades en suposades evidències, la seva tesi que a continuació exposaré en un espai limitat, queda corroborada i pot ser acceptada provisionalment, però no verificada.

Assolir tesis no refutades és el màxim objectiu del professional en inversions perquè cap no és absolutament veritable. Després, com veurem, el procés inflacionista que seguirà determinarà si la tesi de Jaume Puig finalment queda refuta o no pel seu pronòstic sobre els tipus d’interès.

La seva opinió de la política monetària és la normalització de tipus d’interès, raonada pel que ha passat el passat. Venim d’una època de tipus d’interès zero i fins i tot negatius, però no és habitual i aquells amb més anys saben que el que va passar va ser una cosa anòmal.

Els motius del descens esperat d’inflació, descens del preu de les primeres matèries, acció concertada dels bancs centrals, normalització d’inventaris i rapidesa en la pujada de tipus hipotecaris, afavoreix un lleuger, però no significatiu increment de tipus d’interès a curt i en conseqüència, la corba de tipus serà plana. A aquest nivell, el cost de finançament de les empreses és inferior a la rendibilitat dels seus actius.

Els preus del transport de “containers” com a símptoma de normalització de les cadenes de subministrament i el refredament del mercat immobiliari als Estats Units, el mateix passarà a Europa, expliquen els components més importants de la inflació. Les seves reunions amb centenars d’empreses fonamenten el seu anàlisi del retorn progressiu al Just in time i l’abandonament de la redundància per part de les empreses per evitar riscos de manca de subministrament.

Amb corbes de tipus d’interès planes, els tipus a llarg hauran de pujar per compensar el risc de termini i la prima històrica se situa en +200 punts bàsics. Sota aquest escenari, evitar les durades altes fins que s’ha estabilitzat la pujada de tipus, invertir en països que han estat esperant llargament la inflació, invertir en aquells sectors d’activitat als quals la pujada de tipus d’interès els beneficia i invertir en accions “value” són algunes de les conclusions.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.