Longevitat i qualitat de vida

Pilars d’una Bona Vida: Propòsit, Socialitzar i Benestar

La persona de la foto Maria Branyas és la de més edat actualment té 116 anys i resideix a Girona. Ampli reportatge de La Vanguardia per explicar la feina del doctor Esteller que la visita sovint per avançar en la seva investigació. Tots els meus millors desitjos al doctor perquè, com sabem els actuaris, calen grans números abans d’aconseguir algunes conclusions. De tota manera, Esteller contesta amb convicció que de casos únics se n’ha après molt. Cita l’Alzheimer com a exemple de quan el neuròleg Alois Alzheimer el va observar en un primer pacient. Ho va observar i ho va definir de manera històrica, li diria. Aprofito per animar tots aquells amb familiars que conviuen amb la malaltia i la meva esperança d’anar avançant a solucionar-ho o, almenys, trobar maneres d’alentir-ho.

De tots els meus anys d’aprenentatge, treball i gaudi de la meva professió, en tinc uns quants principis per assolir una bona vida malgrat totes les connotacions. Defineixo bona vida per viure amb satisfacció, emoció o estat d’ànim que guia la meva conducta, i en comunitat amb la resta de persones amb la finalitat de servir-los en algun propòsit beneficiós. La vida sense els altres no tindria sentit. Viure únicament pels altres tampoc. També us vull dir que assolir la satisfacció no vol dir estar permanent en aquest estat, sinó que, des de l’inconformisme, l’enuig o la no acceptació, anar superant la nostra zona de confort i assolir majors quotes de satisfacció.

No és casualitat que, les darreres enquestes que he llegit, cada vegada més persones en edats properes a la jubilació manifesten desitjar continuar treballant. Molts són assalariats i diuen tenir l’anhel de trobar alguna feina que la puguin exercir com a autònoms. El meu amic Rafa és dels que ja voldria jubilar-se i no el deixen. Segons com ho veig, és el primer principi de bona vida. Tenir un propòsit de vida. Raons per aixecar-nos cada matí. Si aquest propòsit és treballar o altres ocupacions ja competeix a cadascú i la seva, en principi, lliure elecció personal. El que manifesta l’enquesta és la por de molts de no saber què fer després de tants anys de vida laboral i ho puc constatar amb directius que he assessorat. Hi ha moltes maneres de buscar un sentit a la nostra vida. Es pot aconseguir mitjançant la fe o el propi convenciment personal, però us aconsello fugir, en la mesura que sigui possible dels qui vulguin determinar el vostre propòsit. Si un no sap com ocupar el seu temps sempre existiran persones que sàpiguen com ocupar-s’ho.

Dono molta importància a la dieta i l’exercici físic. Són dos hàbits saludables. Els actuaris investigadors ja han demostrat la seva rellevància a les taxes de mortalitat. De l’alimentació sorgeixen les grans diferències entre països, però també al mateix país segons nivells de poder adquisitiu, en les esperances de vida. A la nostra pàgina web de rendes vitalícies tenim un recull d’algunes persones més longeves. Aquests dies, preparant aquest post, vaig trobar que la persona més longeva havia estat Jeanne Calment amb 122 anys i 164 dies.

🤞 Recorda, la tranquil·litat financera no és una destinació, és un camí.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.