Nova pujada de tipus

Totes les accions de l’any 2022 en pujades de tipus han aconseguit reduir la inflació menys de l’1% per situar-la al 6,45%

Bon article d’opinió a WSJ abans de la nova pujada de tipus aquesta setmana per part de la Reserva Federal. La tesi dels dos coautors explica el desafiament de credibilitat del banc central, els errors de comunicació evitables i una manca més amplia de transparència. La seva crítica més important és la manca de dades perquè ha estat vaga sobre els ajustaments necessaris per assolir els objectius d’estabilitat de preu. Només dient que s’ajustarà fins que les taxes d’interès siguin <<prou restrictives>> no proporciona orientació sobre el que això significa.

Si la Fed no va entendre que havia d’actuar ja a partir del segon o tercer trimestre de l’any 2021, n’hi ha prou per comprendre que la política monetària no és previsora sinó adaptativa a l’entorn econòmic. La inflació interanual per als Estats Units el desembre del 2021 va ser del 7,04%. Totes les accions de l’any 2022 en pujades de tipus han aconseguit reduir la inflació menys de l’1% per situar-la al 6,45% (dades de inflation.eu).

Les mitges tenen l’efecte pervers de maquillar les tendències. És el mateix resultat la inflació creixent que la inflació decreixent, amb idèntics valors absoluts però el primer el valor més gran al final de la sèrie i per al segon a l’inici. La mitjana d’inflació als Estats Units per a l’any 2021 va ser de 4,69% i per a l’any 2022 de 8,01%. En el cas de l’any 2021 va ser creixent i l’any 2022 va ser decreixent. Dues dades consecutives d’aquesta magnitud no s’havien donat des del període 1973-1982.

Els possibles escenaris seran tipus del 5,00%-5,50% a finals d’any 2023 si la inflació disminueix ràpidament i se situa al 3% de mitjana. Si la inflació cau més ràpid o la desocupació augmenta significativament, es podrien esperar taxes d’interès més baixes. El risc està focalitzat que la Fed no aconsegueixi reduir la inflació malgrat l’agressivitat de les pujades l’any 2022. És ben sabut que és més costós reduir la inflació del 8% al 5% que del 5% al 2%. Tampoc no hi ha gaire marge si es compara amb l’anterior crisi financera. Prèviament, la Fed va estar pujant tipus fins a gairebé nivells actuals.

La memòria conserva igualment l’hàbit de les interpretacions antigues, és a dir, de la causalitat errònia. Aquesta causalitat errònia sempre menysprea el risc i saber que comprendre és simplement poder expressar alguna cosa nova en el llenguatge d’alguna cosa antiga coneguda. Fins ara la Fed ha actuat així. No s’han de prendre tan seriosament les decisions de la Fed pels seus errors comesos, però valorar la possibilitat de tipus d’interès més alts del que s’espera i estarien en 6,50-8,00%.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.