Credit Suisse, Banc Nacional Saudita i Banc Central Suís

La propietat privada dels mitjans de producció i el capital com a generador de riquesa

Per als estudiosos del risc, teòric i pràctic, hi ha un principi clau que consisteix a destacar prou el fet que no es poden transferir aptituds d’un àmbit a l’altre. Per nosaltres, com a exemple, la capacitat dels jugadors d’escacs que juguen a cegues contra diversos contrincants no és cap prova que puguin recordar coses fora del tauler millor que qualsevol altra persona.

Diumenge passat, tres assalariats, la secretària general del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen, el president de la FED, Jerome Powell i el seu homòleg de la Corporació Federal de Garantia de Dipòsits, Martin J. Gruenberg, van canviar les regles del joc existents des de l’any 1933 pel que fa al risc assumit pels titulars de dipòsits bancaris, per protegir-los mitjançant nous privilegis per la totalitat dels imports que excedeixen la garantia assegurada dels 250 mil dòlars.

Ahir, tres assalariats més, el ministre espanyol d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá i els secretaris generals de CCOO, Unai Sordo i d’UGT, Pepe Álvarez, van signar la segona fase d’una reforma de les pensions “històrica”, segons van coincidir tots tres, “que garanteix la sostenibilitat de les pensions, reforça la seva suficiència i l’equitat del sistema sense que suposarà un llast per a la creació d’ocupació i la competitivitat de les empreses”. Ni la CEOE ni Cepime no s’han sumat a l’acord bipartit.

Ambdues decisions, no només són totalment contràries als fonaments del sistema econòmic i social del capitalisme, que es basen en la propietat privada dels mitjans de producció i el capital com a generador de riquesa, a través del comerç al lliure mercat i de la assumpció de riscos. També són contràries a la no transferència d’aptituds d’un àmbit a un altre.

Mentre els qui prenen decisions de despesa, segueixen excloent aquells agents que les han de finançar, arribarem al moment que cap estarà disposat a assumir riscos en benefici de tots per generar riquesa i prosperitat a les nostres societats. No són arguments vàlids ni les aptituds, tot i ser presidents amb brillants expedients acadèmics d’Institucions històriques, ni els supòsits d’evitar un hipotètic mal infernal que només han vist ells en els seus pensaments.

En el cas de Credit Suisse, aquest moment ja ha arribat. El seu principal accionista, el Banc Nacional Saudita, ha manifestat que no donarà més suport al banc helvètic. Serà el Banc Central Suís qui li donarà liquiditat si cal.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.