Cas SVB, nous privilegis

El SVB és un banc peculiar el benefici del qual de l’exercici 2022 va ser de gairebé 2 mil milions de dòlars

Nous privilegis per als votants rics i empreses no financeres americanes. Els privilegis es remunten en general a un ús, i l´ús a un conveni establert momentàniament. De vegades passa que s’està satisfet dels resultats i ningú no se’n qüestiona la revocació.

La decisió històrica d’aquest diumenge passat, coincidint amb els Premis Oscar d’aquest any, de les tres institucions més importants pel que fa als diners als Estats Units, tots ells funcionaris que cobren salaris del seu Govern, decideixen atorgar nous privilegis a uns i perjudicar altres per finançar-los.

La caiguda a les borses de les accions de la Banca no va de contagi. Ningú esperava ni en el pitjor dels casos que la intervenció del Silicon Valley Bank tornés a formar davant dels Bancs cues per retirar els diners. Ja ho van fer els seus clients, la immensa majoria Startups, retirant en un sol dia gairebé el 25% dels seus dipòsits. El SVB és un banc peculiar el benefici del qual de l’exercici 2022 va ser de gairebé 2 mil milions de dòlars. El balanç amb alt risc de mercat pel fort creixement des de la pandèmia dels seus dipòsits i la contrapartida principal en actius bons renda fixa de llarga durada, segurs, però amb rendibilitats baixes, davant les fortes pujades de tipus d’interès. Una vegada més va actuar la corba còncava de risc, igual que en la crisi d’UK als fons de pensions per pagar garanties amb pèrdues a la venda d’actius, en aquest cas per pagar els reintegraments de dipòsits.

Després de 90 anys de l’aprovació de la legislació bancària d’una disposició perquè el Tresor i els Bancs de la Reserva Federal subscriguessin el capital d’una corporació especial, la Federal Dipòsit Insurance Corporation (FDIC), per assegurar els dipòsits bancaris, actualment fins a 250 mil dòlars, només el 13% dels dipòsits del SVB estaven assegurats. Per a la resta ja existien ofertes de quitacions fins al 50%. Divendres passat eren els dipositaris de SVB la direcció dels quals ha estat cessada, els que estaven ansiosos a no poder pagar les nòmines dels seus treballadors i proveïdors. El saldo mitjà dels dipòsits és de 5 milions de dòlars.

La suposada fèrria supervisió i intervenció de la FDIC havia fracassat. Milers de Startups del sector tecnològic de summa importància per a la nació en la seva competència amb la Xina patirien almenys problemes de liquiditat. Els estudis que he llegit demostren la solvència de SVB per pagar tots els dipòsits amb una venda dels seus actius amb pèrdues del 20%. Però el Govern dels Estats Units per garantir l’estabilitat del sistema financer, decideix que tots els dipòsits, assegurats o no, seran totalment protegits i no pels contribuents. Neix un nou privilegi per a molts.

Qui decideix no protegir el Govern dels Estats Units? Tots els accionistes i alguns creditors de la Banca. En aquests casos sempre es requereix que qui pot imprimir diners ho faci, però ho cobri als que ho necessitaran per pagar possibles futurs reintegraments no previstos. A Espanya, els inversors han decidit que aquestes mesures podrien ser d’enorme perjudici per a la banca espanyola i han materialitzat importants plusvàlues en forma de venda massiva d’accions. Els diners són porucs però la garantia de dipòsits en tot el sistema financer pot ser només una mesura temporal, perquè ciutadans i empreses se sentin segurs. El 1933, l’argument de la lluita contra l’assegurança de dipòsits va ser que els millors bancs haurien d’acceptar la responsabilitat de les imprudències dels pitjors. Ara, en canvi, hi haurà temps d’analitzar l’hipotètic cost per a la banca fins que s’institueixi un règim de garantia de dipòsits actualitzat. A Europa, de moment l’únic advertiment ve del BCE i la seva disconformitat en què la banca no transmeti la política monetària restrictiva via retribució dels dipòsits.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.