Economia post-covid – maig
14/05/2021Plans de Previsió Social Empresarial – juny
17/06/2021Els Principis de Dret Contractual Europeu ofereixen un conjunt unitari i harmonitzat de mitjans de tutela al creditor pels incompliments del contracte per part del deutor, els quals són determinants pels professionals en valoracions en el marc de les quantificacions d´ indemnitzacions per danys i perjudicis.
Cal treballar amb molta diligència perquè no és senzill acreditar els tres pressupostos generadors per obtenir una compensació pecuniària de indemnització, que són:
– L’incompliment inexcusable del contracte.
– La producció d´un dany.
– El nexe causal entre incompliment i dany.
Les compensacions pecuniàries seran conseqüència de danys patrimonials o no patrimonials, ja siguin presents o futurs, directes o indirectes, soferts per una part pel incompliment inexcusable de l´altre part.
El primer medi de tutela davant la insatisfacció del creditor és la pretensió del compliment de la prestació específica, inclosa l’execució forçosa. Primer, els empresaris han de voler que el deutor compleixi el contracte i, fins i tot, anar als tribunals per aconseguir-ho.
La responsabilitat contractual té uns límits que no s´inspiren en l’absència de culpa del deutor, sinó en l’existència o no de circumstàncies o fets que impedeixen el compliment del contracte. Es tracta d´ incompliments inexcusables per estudiar possibles indemnitzacions.
La producció d´un dany no és la diferència de costos entre alternatives de negoci amb diferents contractes. Cal la diligència empresarial del creditor per tal de trobar la millor alternativa a un incompliment del primer deutor.
La part perjudicada per tenir dret al rescabalament del dany, haurà de demostrar el test de previsibilitat, cap o al menys quasi nul·la influència per part seva en la producció del dany i, també, haver mitigat els danys.
Jaume Quibus
L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.