Si no podeu llegir les Reflexions sobre la Reforma del sistema de pensions introduïda pel Reial decret llei 2/2023, del Grup de Recerca de l’Institut d’Actuaris Espanyols (IAE) en Pensions Públiques, pel simple plaer de fer-ho, llegiu-lo per aprendre la lliçó que crida entre línies del seu redactat. Els nostres polítics no escolten ni atenen els especialistes en pensions. Únicament volen seduir els actuals votants pensionistes. Empreses i treballadors qualificats no són votants seus.
Què es pot dir de l’actual Govern espanyol, bo, dolent, indiferent, que no ho hagi dit ell mateix millor ja amb la seva acció de govern en matèria de pensions públiques? Res. Simplement, explicar-vos una anècdota. La democratització de la informació després de la pandèmia ha vingut per quedar-se i per poder preguntar qualsevol qui assisteixi als webinar als nostres governants, que participen de les conferències, en el seu afany de convèncer nous votants a la seva tasca de govern. En un fòrum de la Indústria asseguradora, el ministre José Luis Escrivá, un altre assalariat, va mostrar total desconeixement de les rendes vitalícies que actualment es gestionen al sector privat. No en té ni idea que el sector privat està pagant rendes vitalícies als espanyols.
La voluntat de servei públic de l’IAE ha estat determinant per donar solució i europeïtzar Espanya, protegir les víctimes d’accidents de circulació, millorar la mediació en la tramitació dels sinistres i professionalitzar la tasca dels tribunals en cas de discrepàncies a les quanties indemnitzatòries , també determinant a quantificar per a les asseguradores els imports probables de pagament de sinistres. Tot això amb les bases tècniques actuarials que sustenten els càlculs del sistema per a la valoració de danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació contingut, aquest darrer, a l’annex del text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre. Sí, és així. la normativa espanyola, en aquest cas, es fonamenta en el càlcul actuarial, sortosament.
El que és terrible no és l’alçada, sinó el pendent! El pendent, des del qual la mirada es precipita cap a allò profund; la mirada de l’actuari en la despesa mitjana bruta pública de pensions, que no superi el 15% del PIB previst a l’últim Informe d’Envelliment dee la Comissió Europea, per al període 2022-20250. És aquí, en aquesta mirada on el vertigen s’apodera del cor quan es rebutja la proposta de l’IAE de creació de l’ “Oficina de l’Actuari Cap”, organisme independent que s’encarregaria de fer tots els càlculs i projeccions d’ingressos i despeses de la Seguretat Social, tant del sistema actual, com de proposta de canvi. No, aquesta és la resposta dels nostres polítics. Seran els actuaris que hi treballen, perquè no hi ha cap voluntat de diferenciar la dimensió tècnica de la política o ideològica.
L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.