Ningú regala res

Rendes Vitalícies: L’Impacte de la Cobertura de Defunció als teus Ingressos

Suposant que es confonen els dipòsits i les rendes vitalícies, els assegurats entendran que els diners aportats al banc, d’alguna manera, són sempre seus, i que, en cas de mort, seran cobrats pels seus hereus. Sens dubte és un gran error, un gran desconeixement especialitzat en rendes vitalícies. Però el que m’interessa no és argumentar i explicar el perquè, sinó especialment impactar en el coneixement generalitzat, dels que contractaran la renda vitalícia, que ningú regala durs a quatre pessetes, o res no és gratis, o la que m’agrada més , ningú regala res.

A Catalunya per temes culturals estem acostumats, de temps immemorables, a la relació Servei i Mercè. No és lloc per desenvolupar aquest tema i tampoc voldria polemitzar en un assumpte que no correspon a aquesta Newsletter. De què es tracta? que el banc ofereix productes d’assegurances (Servei), com ara les rendes vitalícies, a un preu (Mercè). Si ofereix la cobertura de mort, cobrarà la prima corresponent. Com la cobra? Amb menor renda mensual garantida.

Us vaig explicar que la renda mensual garantida és el preu que paga el banc al client perquè assumeixi el principal risc de la inversió. Sense risc, cap banc no estaria disposat a retribuir capitals, ja que no són productes financers, i no ho fan pels dipòsits. El client de rendes vitalícies ha d’estar disposat a assumir risc per cobrar de manera vitalícia una retribució pel capital.

També ja sabeu que, amb els vostres diners, el banc o asseguradora, simplifico sempre per facilitar la comprensió, compra un títol financer, per cobrar les comissions i pagar la renda mensual. Aleshores, no vaig incloure l’altra partida per motius de claredat expositiva, i estalvia ja us puc dir que també cobra l’import suficient per assegurar la prestació de mort. És a dir, que el client, amb els seus diners, paga al banc perquè, en cas de mort, els tornin als seus hereus. Aquí no distingiré si aquest capital de mort és fix o variable. Una altra derivada que no totes les rendes vitalícies són iguals.

Sorpresa? No, cap. El sistema capitalista, afortunadament, ha permès el desenvolupament del benestar econòmic de les persones, a través de la finalitat legítima de les empreses de guanyar diners, pagar els seus empleats, proveïdors, accionistes i altres stakeholders, oferint productes asseguradors, en aquest cas. Serà la persona qui decideixi, de manera sempre diligent i amb opinió ben formada, assessorats per especialistes, què li convé.

De la fórmula de pagaments, del banc als clients per retribuir a través d’una renda mensual, el cobrament abans de les comissions i de l’assegurança de mort, si no es vol cobrir el risc de mort, l’assegurat cobrarà una renda mensual garantida molt més gran. És senzillament una operació matemàtica que qualsevol pugui calcular. Si he de pagar 5 i 20, cobraré menys que si he de pagar únicament 5. Punt de vista de l’assegurat i sense coneixement actuarial.

🤞 Recorda, la tranquil·litat financera no és una destinació, és un camí.

Jaume Quibus

The actuary and economist Jaume Quibus holds a master’s degree in Financial Economics and Accounting, a degree in Actuarial and Financial Sciences, a degree in Economic and Business Studies from the University of Barcelona and has completed the Management Development Programme at the IESE Business School of the University of Navarra. He is a full member of the following associations: the Catalan Actuarial Association, the Spanish Actuarial Association, the Catalan Economists Association, the International Actuarial Association, the Catalan Association of Accounting and Management and also a member of the IESE Business School Alumni. He was a founding partner in 1998 of the actuarial company Quibus, and is corporate member number 6 in the Catalan Actuarial Association.