Xina

Occident va abusar del poder dels seus estats, però la Xina encara molt més

Les noves notícies que venen de la Xina són preocupants. Comparat amb Occident, la lluita contra la pandèmia ha estat molt diferent en temes de salut i econòmics. Occident va abusar del poder dels seus estats, però la Xina encara molt més. A la Xina no hi va haver elecció per vacunar-se perquè va ser més fàcil i més econòmic aïllar poblacions senceres per la força. Occident amb les polítiques monetàries expansives va aconseguir recuperar l’economia al preu de generar inflació. La Xina ha estat en deflació fins al mes de maig.

La Xina ha prioritzat des del començament dels anys 80 del segle passat el sector immobiliari, amb l’objectiu de millorar les taxes de població urbana. Aleshores estaven per sota del 20% de població que vivia en zones urbanes. A Occident, les taxes considerades acceptables són superiors al 75%. És per això que, en aquests moments, segons els analistes, el sector immobiliari representa al voltant del 30% de la producció econòmica. Ja han assolit la taxa del 61% (Dada Banc Mundial per al 2021). Es comenta poc la importància de l´arquitectura en les millores de la longevitat. Hi han fantàstics treballs sobre això. Un és la transformació de Londres en una de les ciutats més capdavanteres del món pels aprenentatges de les epidèmies.

En l’àmbit econòmic, la crítica de Marx a El Capital per a l’economia capitalista, que ha estat causa de tots els elogis socialistes, és l’excés de producció forçant el treballador a rendir més del que realment necessita; enriquint l’ocupador fins al punt de convertir-se en amo absolut del treballador. Dir que, previ a l’economia capitalista, el senyor feudal també ho era, encara que no per mitjà de la legislació sinó per la força física. Tampoc se li va acudir a Marx comentar que el capitalista ho fa amb l’objectiu de millorar la producció que són útils per a la població i per a ell mateix. També l’enorme avantatge de les decisions individuals per determinar l’assignació de recursos a la producció que demana la població amb la seva llibertat de compra.

Les poques imatges que hem vist de la Xina durant la pandèmia mostren clarament la força física de l’Estat per imposar les normes d’aïllament de la població. Alguns vídeos han circulat per les xarxes sobre la destrucció amb explosius de zones senceres d´edificis. No se sap quants pisos van comprar els xinesos abans que es construïssin els edificis i no van ser lliurats per les restriccions governamentals. A la Xina, els nivells d’endeutament que van portar a la fallida diversos promotors immobiliaris, ha estat finançat amb pèrdues pels mateixos xinesos. A Expansión, es recullen dades de nous projectes iniciats i superfície construïda: caigudes del 24% i 42% segons dates de referència.

Són efectives a la Xina les mateixes polítiques econòmiques i monetàries que funcionen a occident? De moment, han baixat els tipus d´interès de referència per a les hipoteques. Veurem si els xinesos tornen a confiar o no. No és el mateix perdre els estalvis a la Xina que a Occident. Aquí amb un bon assessorament independent no només s’evita, sinó que a més a més s’obtenen bones rendibilitats.

Jaume Quibus

The actuary and economist Jaume Quibus holds a master’s degree in Financial Economics and Accounting, a degree in Actuarial and Financial Sciences, a degree in Economic and Business Studies from the University of Barcelona and has completed the Management Development Programme at the IESE Business School of the University of Navarra. He is a full member of the following associations: the Catalan Actuarial Association, the Spanish Actuarial Association, the Catalan Economists Association, the International Actuarial Association, the Catalan Association of Accounting and Management and also a member of the IESE Business School Alumni. He was a founding partner in 1998 of the actuarial company Quibus, and is corporate member number 6 in the Catalan Actuarial Association.