La cultura financera a Espanya funciona per seducció

Precisament el problema dels fons de pensions és la rendibilitat.

Ja s’haurà endevinat que passa alguna cosa quan les gestores de fons de pensions paguen fins a un 6% pels traspassos rebuts. Expansión explica amb detall les ofertes dels bancs i asseguradores més importants a Espanya. Són abonaments en compte del client, que cal recordar serà rendiment del capital mobiliari subjecte a la retenció actual del 19%. La contraprestació sempre són anys de permanència segons l’import traspassat.

Poc ha canviat des del 2013 quan vaig escriure en un article d’opinió per a La Vanguardia, que la cultura financera a Espanya funcionava per seducció amb obsequis com ara la pota de pernil, la coberteria o directament abonaments en compte per la contractació de plans de pensions per part de la banca i les asseguradores, en detriment moltes vegades del capital i la seva rendibilitat per a la jubilació.

Precisament el problema dels fons de pensions és la rendibilitat. El principal ardit a la comercialització dels plans de pensions individuals ha desaparegut o almenys s’ha reduït considerablement. Ara només són deduïbles a l’impost de la renda fins a un màxim de 1.500 euros anuals per partícip.

De fet, passa que l’actual ministre José Luis Escrivá, promotor de totes les reformes en pensions públiques i privades d’aquests dos darrers anys, és partidari de la previsió social empresarial contra l’estalvi individual per a la jubilació. Amb un fort sentit paternalista, considera que els espanyols no saben triar correctament on col·locar el seu estalvi en plans de pensions individuals. Justifica la seva decisió que la diferència de rendibilitat entre fons de pensions d’ocupació i individuals rau en les comissions més petites dels primers.

Consultant les dades d’Inverco, la rendibilitat mitjana anual dels fons de pensions individuals en 25 anys ha estat del 2,20%. Els fons de pensions d´ocupació del 2,90% i la inflació de 2,38%. És a dir que els individuals han perdut poder adquisitiu per a aquells que ja s’han jubilat i els d´ocupació han guanyat alguna cosa, però molt poc.

El mitjà més apropiat per revertir aquesta situació és animar els professionals, actuaris i/o consultors en inversions, a continuar treballant per tal que promotors i comissions de control prenguin les decisions més oportunes després d’un bon assessorament de gestió de riscos i actius.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.