És complicat estalviar?

Però encara és més complicat estalviar i/o invertir pagant els honoraris d’assessorament al professional

Avui us explicaré una cosa que forma part de la nostra feina diària. Ahir estava parlant i comentant amb en Jordi, el nostre programador per al negoci en línia, el curs que estem realitzant d’Inge Sáez. Una professional especialitzada a LinkedIn per vendre de forma honesta com li agrada destacar. El curs està molt ben estructurat i planteja als participants un treball de reflexió sobre models de negoci propis. La màgia del sistema capitalista és precisament aconseguir a través de la cooperació mútua interessada la satisfacció de les necessitats i la resolució dels problemes per a una millor vida. És obvi que hi ha casos que han estat tot al contrari. Per exemple, la dieta dels nord-americans és la solució a un problema econòmic, i no focalitzada de cap manera a la salut.

El que ens demana Inge primer és tenir molt clar el perfil de client de cadascú. Ja us vaig explicar que els diners han estat sempre la meva principal àrea de recerca i comprensió des dels meus anys de jove al batxiller, quan em vaig adonar del seu gran impacte en la gent i em va captivar. Em continua sorprenent el seu poder. La relació mercantil amb els clients és prestar serveis i/o productes per aconseguir diners a canvi. En canvi, la relació personal amb els clients es basa en la pregunta següent Necessitem clients ximples o intel·ligents? pregunta que tot professional o empresa es fa. Per descomptat ningú us ho reconeixerà, però no és res personal sinó negocis. Un missatge de tranquil·litat per als susceptibles serà sempre una apreciació subjectiva per part d’un tercer. A més, cadascú pot estar per a una altra en qualsevol dels dos grups.

El frau de les preferents a Espanya, titular que no és meu, sinó de Wikipedia, em preocupa i molt. És un excel·lent exemple del concepte diner, perfil de clients i les seves relacions amb les empreses i/o professionals. Em faig moltes preguntes al respecte. Si no hi hagués hagut tants ximples, hauria existit el frau? . O preguntat al revés, va ser qualificat de frau per existir ximples suficients per ser robats de forma il·legal? Què és primer la il·legalitat o el nombre de persones que han confiat en productes financers sense estar ben informat? Em va impactar veure a la televisió, de la gent que es manifestava per les preferents, una senyora ja gran amb una pancarta on es podia llegir l’import del que havia perdut. El periodista deia l’import que li havien robat i al meu cap, de manera instantània, vaig visualitzar la vida d’aquella senyora i vaig imaginar com havia de viure per tenir estalviat aquest import i em vaig dir; No, no li han robat diners, li han robat la vida! En temes que no són de diners, tenim els llops que sabem seran on hi hagi moltes ovelles. Si no volem llops hauríem d’amagar les ovelles o no tenir ovelles.

Sabem que els nostres clients són les empreses i institucions, que contracten els nostres serveis per beneficiar els seus directius. Aquesta és la teoria. A la pràctica, sempre hi ha una persona, generalment empresari, director general de multinacional, o en menor nombre, directors d’àrees finances o recursos humans que lideren l’estratègia i requereixen consultoria actuarial. Al negoci particular se segueix el mateix patró. Clarament el nostre perfil de clients NO és de tontos i això complica el negoci, però gratifica molt més perquè la nostra missió és recompensada per empreses i persones amb amplitud de mires i coratge, valors que compartim.

És complicat estalviar? Sí, molt. L’estatus, per exemple, continua sent més poderós. Els directius majoritàriament prefereixen anar en cotxes de marques cares que substituir aquesta retribució per estalvi a la seva jubilació. Però encara és més complicat estalviar i/o invertir pagant els honoraris d’assessorament al professional. Treballo perquè un dia hi hagi directius que canviïn d’empreses, entre altres motius, per un d’important, que l’empresa on es vol incorporar el pla de jubilació sigui model d’èxit.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.