Problemes dels fons de pensions anglesos. Pot passar a Espanya amb els fons d’inversió?
16 d'octubre de 2022La baixa cultura econòmica a Espanya ajuda
18 d'octubre de 2022La guerra econòmica que ja existeix i continuarà
Fins fa uns minuts us anava a explicar el fracàs de les carteres 60/40 tant en Fons d’Inversió com en Fons de Pensions. L’avantatge d’escriure cada dia és poder seleccionar l’assumpte de més actualitat. Per això avui us comentaré la confirmació del rebot en borsa i la caiguda dels bons a 30 anys al Regne Unit, informació totalment vinculada segons la meva opinió. Serà útil per dir-vos on veig avantatges en la guerra econòmica que ja existeix i continuarà, entre governs i bancs centrals.
La lliçó més important de la situació caòtica al Regne Unit ha estat la guerra entre contribuents i inversors, especialment de renda fixa. Els governs tenen la tendència de gastar més del que ingressen i no apujar impostos per acontentar els seus ciutadans. També estan generant diners en el moment que avalen crèdits privats. S’ha pogut veure que la banca ha concedit crèdits malgrat la qualificació negativa del deutor perquè l’Estat ha avalat l’operació. Tot aquest procés dóna com a resultat creixents imports de deute públic en valors absoluts.
Els bancs centrals tenen com a objectiu principal l’estabilitat de preus i fixar la inflació en el cas del Banc Central Europeu un 2% simètric. El Banc d’Anglaterra té el mateix objectiu. Un altre dia parlaré de per què un 2%. Ara no és important. Si els governs, tal com es va pronunciar la Primera Ministra del Regne Unit no fa tant, amb el seu ja arxivat Pla de Creixement i el seu <<El que calgui perquè el diner de La City flueixi>>, provoquen que els inversors incrementin les seves expectatives d’inflació, es produiran noves caigudes dels preus del deute públic. Per què? perquè més dèficits públics van associats a més emissió de deute i més inflació. El contrari també ha passat. Divendres passat la Primera Ministra va renunciar al seu pla i els contribuents pagaran més impostos. Avui els inversors ho celebren.
Professionalment soc escèptic i empíric, a més de pensar en termes de probabilitat. Totes les teories econòmiques són estudiades i analitzades per després contrastar-les amb la realitat. Després assaig-error-assaig, abans d’assolir conclusions que sempre estaran subjectes a restriccions per revisar. És el meu mètode de treball que està en permanent millora i adequació a fi d’estudi i anàlisi
Jaume Quibus
L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.