La complexitat i el risc de liquiditat

La meva definició de complexitat: el tot és més gran que la suma de les parts

El resultat del que coneixem per un i del que coneixem per dos, és més gran a la seva suma, és a dir, és més gran a 3. Aquesta és la complexitat.

Des que abandonem la tesi de Hume, per a qui l’associació reforçada per la repetició, és el principal mecanisme del nostre intel·lecte amb què vivim i actuem, i K. Popper ens va ensenyar que no actuem basant-nos en la repetició o l’hàbit, sinó que ho fem amb les nostres teories més ben comprovades que són les que es basen en bones raons racionals, cada crisi financera és complexa perquè es desconeix a priori l’impacte important i desfavorable contra bancs, asseguradores i gestores de fons.

La pujada de tipus d’interès per part dels bancs centrals, amb volums d’actius al balanç dels bancs centrals, fins ara mai vistos, amb una parada generalitzada de diversos mesos per a tota l’economia occidental, però sense deixar de consumir, es va entrar en una nova realitat mai viscuda amb anterioritat, es va entrar en allò desconegut.

Les probabilitats per a nosaltres, els actuaris, es fonamenten en el fet que els fenòmens aleatoris engendren a gran escala una regularitat estricta on allò aleatori, d’una certa forma, ha desaparegut. Sabem que el llançament d’una moneda repetidament genera una regularitat que el recompte final serà d’un 50% cares i un altre 50% creus. També coneixem i sabem moltes coses del risc de liquiditat. Es defineix com la dificultat d’una empresa per poder fer front a les obligacions de pagament a curt termini a causa de la incapacitat de convertir els seus actius en liquiditat sense incórrer en pèrdues.

Una altra manera de veure la probabilitat és com la mesura de la nostra ignorància. Hem construït moltes i bones teories que ens han protegit contra successos desfavorables i desastrosos que ningú no ha sabut perquè no han passat a causa de la mitigació de riscos. Però el banc regional SVB ha mostrat a tothom el que passa si s’ha de pagar la retirada de dipòsits amb la necessitat de vendre actius en pèrdues. El País titula amb gran impacte “Un milió de dòlars per segon”: així va viure la fugida de dipòsits el cap de Silicon Valley. L’última venda d’actius per pagar les retirades de dipòsits va ser amb pèrdues del mateix import que tot el benefici del banc de l’exercici 2022.

Davant la ignorància, màxima prudència i incrementar la redundància. No hi ha millor prevenció. A la nostra vida quotidiana, el risc d’arribar tard a una reunió és anticipar amb més temps la nostra sortida. Depèn de nosaltres. En finances, és incrementar els actius líquids. Per això és notícia a Expansió i de preocupació, la conclusió de l’Informe sobre Estabilitat Financera del BCE, que els fons europeus amb prou feines tenen el 20% de les carteres en actius líquid

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.