Conviccions, mentides, i viure més anys

Us animo a no mentir-vos i a enfrontar-vos amb la certesa actuarial que viureu molts anys

Els esdeveniments i pensaments més grans són els que més es triga a comprendre: les generacions contemporànies no tenen la vivència d’aquests esdeveniments i en viuen al marge. Passa aquí una cosa molt semblant amb la major longevitat als països occidentals i, per les seves conseqüències en les finances públiques i en els ingressos dels futurs jubilats, matèria de negociació i de debat intens, fins i tot controvèrsia amb manifestacions, als països europeus amb sistemes de benestar avançats. En canvi, ningú no discuteix que els taurons de Groenlàndia arriben als 400 anys d’ esperança de vida.

Dic per mentida a no voler veure alguna cosa que es veu, no voler veure alguna cosa tal com es veu. La mentida més habitual és la que utilitzem per enganyar-nos nosaltres mateixos; enganyar els altres és, relativament, l’excepció. Hi ha entre la mentida i la convicció una oposició absoluta? No. Cap. Tot allò relacionat amb oposar-se a veure que es viuen més anys és mentir-se i no voler afrontar la complexitat de la darrera fase de la vida que no ens han ensenyat. No ens han ensenyat ni hem après perquè els països europeus van desenvolupar sistemes públics per pagar pensions, en aquest cas, de jubilació després de la fase laboral. Sistemes públics de pensions que no estaven pensats per viure tants anys.

Llegim al Financial Times que el Govern del Regne Unit Regne ha endarrerit els plans per elevar l’edat de jubilació estatal a 68 anys, actualment de 66 anys, pels advertiments dels parlamentaris conservadors. Consideren que la mesura podria provocar una reacció violenta dels votants de mitjana edat en perjudici de les eleccions del proper any. Estima que la factura de pensions estatals creixerà dels 110 mil milions de lliures esterlines actuals a 148 mil milions. La baronessa Ros Altmann, exministra de pensions, i segons el diari britànic, està convençuda que les estimacions de despesa en pensions poden estar “sobreestimades” perquè l’esperança de vida ha caigut per l’impacte de la pandèmia i la crisi de la cura dels ancians.

Us animo a no mentir-vos i a enfrontar-vos amb la certesa actuarial que viureu molts anys. Algun no us agrada conèixer quina és la vostra esperança de vida, quants anys de mitjana viureu. La mort continua sent un tema tabú per a molts. Però per a aquells que encara no gosen, dir-vos que us sorprendrà saber les vostres probabilitats d’assolir edats avançades amb vida. Només des de la planificació i la presa de decisions en aquests moments, la vida més endavant serà joiosa i alegre de viure-la.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.