Confiança i rendes vitalícies. La línia prima entre l’èxit i el fracàs

Confiar o con-fe-are després d’haver pensat

La Rentrée, com diuen els francesos, és especialment bona si s’ha gaudit de l’estiu amb les activitats que més ens agrada ocupar-nos. Entre les meves la lectura i la derivada que és pensar.

Vaig quedar impactat llegir que el titular d’una notícia és potser el 90% de l’èxit que  l’article sigui llegit. De la mateixa manera  un llibre comprat. També podria ser contractar una renda vitalícia. Vol dir que, únicament encertant amb el nom o el titular i amb el mateix contingut, l’èxit serà alt o bé escàs. La nostra societat tendeix a models de negoci pels quals el guanyador s’ho emporta tot.

Avui i els propers articles m’ocuparé a combatre la comercialització actual de rendes vitalícies per ajudar i ensenyar als estalviadors i inversors que són productes complexos. Combatre serà explicar els motius pels quals no s’ha de confiar únicament en l’entitat que comercialitza el producte. Tampoc no s’ha d’assumir que les rendes vitalícies és un únic producte.

Confiar o con-fe-are en llatí, seria l’equivalent a amb total fe o, dit altrament, l’esperança que aquesta renda vitalícia que ens venen resoldrà totes les nostres necessitats. Aquest és el primer greu problema. La gran innocència de la gent. Abans de confiar, cal informar-se i assessorar-se per conèixer en profunditat els diferents productes que existeixen de rendes vitalícies. La confiança serà posterior pel compliment de l’estipulat al contracte. Allò que no s’ha d’oblidar mai de la lletra petita.

Al proper article parlaré de les classes de coneixement que existeixen: el coneixement general i el coneixement especialitzat. Hauria de fer-vos pensar quin tipus de coneixement es necessita si un vol fer-se ric. És el mateix que si hom necessita una renda vitalícia. L’objectiu per assolir no canvia el pla de treball. Pensa i fes-te ric ha de ser igual a pensa i garanteix la teva renda. El contrari seran problemes futurs amb la renda vitalícia contractada pels riscos no mitigats.

Si coneixeu familiars o amistats que han contractat rendes vitalícies o ho facin, els seran de gran ajuda aquests articles. En el nostre cas, estem rebent cada cop més peticions a través de la nostra web per correus electrònics amb consultes, dubtes, valoracions i contractació de serveis.

Us animo si us ha agradat l’article a reenviar-lo a la vostra xarxa de contactes.

Recorda que la tranquil·litat financera no és una destinació, és un camí

#rentasvitalicias

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.