Més serietat, si us plau

Aprendre a veure és dirigir els ulls amb calma, amb paciència, deixar venir les coses, suspendre el judici, girar al voltant del cas particular per tot arreu i aprendre a comprendre en la seva totalitat.

Va passar fa menys de 6 mesos a UK amb la crisi dels fons de pensions i ha tornat a passar als Estats Units i als seus bancs regionals. Aleshores, el rendiment del Bo anglès a 10 anys va assolir el seu màxim el 10 d’octubre del 2022 al 4,47%. Recordem que va ser un error de gestió de riscos per no saber veure que les pèrdues per la venda de deute són còncava pel que fa a la pujada del rendiment i no proporcional. Un cop més la intervenció del seu banc central donant crèdit suficient, va aconseguir estabilitzar inicialment els tipus del bo a 10 anys, i amb el temps el rendiment ha anat baixant fins a situar-se al 3,36%. El setembre del 2022 la inflació interanual era del 10,10% i el febrer del 2023 del 10,40%.

El mateix ha passat amb la retirada de dipòsits als bancs més vulnerables dels Estats Units. La retirada de dipòsits per trimestres de l’any 2022 va ser una figura dòcil i creixent amb la política monetària restrictiva de la FED, fins que el primer trimestre de l’any 2023 el seu import va duplicar l’import total de l’any anterior. Un altre cop la concavitat que no havia estat estudiada ni anticipada ha provocat una nova intervenció, en aquest cas, de la FED per facilitar finançament suficient al sector en quanties astronòmiques. En 15 dies, s’ha revertit dues terceres parts de tot el que ha aconseguit gairebé un any. El balanç de la FED torna a ser de 8,73 trilions americans de dòlars, sent el seu màxim 8,97 trilions. La taxa d’inflació als EUA al febrer és del 6% i no es pot esperar cap millora, encara que les autoritats monetàries aconsegueixen veure ràpidament la possible solució als seus problemes.

Aprendre a veure és dirigir els ulls amb calma, amb paciència, deixar venir les coses, suspendre el judici, girar al voltant del cas particular per tot arreu i aprendre a comprendre totalment. Al contrari que l’actuació de les autoritats monetàries dels Estats Units. Estan perduts en la lluita contra la inflació. Abans pensaven que, amb la pujada de tipus, aconseguirien controlar-la. Ara, el president, vol dir amb el missatge que hauran d’esperar i veure si les turbulències del sector bancari deprimeixen el crèdit de les entitats a particulars i empreses, cau la contractació de treballadors i en conseqüència la inflació remet màgicament per aquesta nova “lògica” .

He arribat a llegir a la premsa econòmica que la FED havia col·locat les fallides bancàries en el seu conjunt d’eines per frenar la demanda (Font WSJ). Més seriositat, si us plau. Mai un banc de la naturalesa de SVB hauria d’haver estat conegut a tots els racons de la terra, si la FED hagués realitzat correctament el seu treball de supervisió. Desconeixement de les retribucions dels seus administradors que els sous estaven gratificats amb imports bonificacions vinculats a la rendibilitat dels seus recursos propis (Font FT). Concentració de riscos en un tipus molt concret de clients startups i empreses tecnològiques. Manca de petició d’un pla de resolució per part de la FED al banc amb anterioritat a la retirada massiva de dipòsits. Sotmetre test d’estrès al SVC abans que la situació de crisi escalés (Font Expansión). Resumint: una altra vegada greus errors de gestió de riscos que calia haver evitat.

Jaume Quibus

The actuary and economist Jaume Quibus holds a master’s degree in Financial Economics and Accounting, a degree in Actuarial and Financial Sciences, a degree in Economic and Business Studies from the University of Barcelona and has completed the Management Development Programme at the IESE Business School of the University of Navarra. He is a full member of the following associations: the Catalan Actuarial Association, the Spanish Actuarial Association, the Catalan Economists Association, the International Actuarial Association, the Catalan Association of Accounting and Management and also a member of the IESE Business School Alumni. He was a founding partner in 1998 of the actuarial company Quibus, and is corporate member number 6 in the Catalan Actuarial Association.