Qui paga l’excés de despesa pública?

Preus més alts signifiquen que amb els diners que la gent tenia abans, podrà comprar menys coses ara

El finançament de la despesa pública mitjançant l’augment de la quantitat de diners sembla una cosa més aviat màgica per als neòfits i els innocents. Cap govern no està disposat a acceptar la responsabilitat d’haver provocat la inflació. Ni empreses ni treballadors poden ser la causa d’una inflació continuada perquè cap no té una màquina d’imprimir diners. Els preus més alts es mantenen mentre els diners addicionals circulen a través de la corrent de despeses dels receptors de diner públic als venedors del que aquells compren, d’aquests venedors a altres, i així successivament.

Preus més alts signifiquen que amb els diners que la gent tenia abans, pot comprar menys coses ara. Aquells que han incrementat els ingressos monetaris a causa de la inflació, com els jubilats i els treballadors, les seves rendes passen a formar part d’esglaons superiors i estan subjectes a tipus més alts de gravamen. La revaloració de les pensions del 8,50% per als pensionistes seran tornades en forma d’impostos sobre la renda al Govern. Les empreses també pagaran més impostos en valors absoluts per repercutir la inflació en el preu dels productes i serveis.

Expansión publica els resultats de l’Informe del Banc d’Espanya que quantifica un 59,30% de l’increment rècord dels ingressos públics registrats l’any 2022, uns 18.000 milions que són directament conseqüència de l’escalada de preus. No només a través dels impostos directes sinó també dels indirectes. Comprar els mateixos béns i serveis a preus superiors, el Govern recapta més impostos pel mateix bé o servei. L’Informe el Banc d’Espanya detalla que ” L’any 2022, l’impacte de la inflació és particularment elevat a l’IVA, per l’augment dels preus al consum, i a l’IRPF, per la progressivitat en fred”, que és la pujada tributària encoberta que es produeix quan les tarifes de l’impost sobre la renda no s’actualitzen amb l’evolució de salaris i preus.

Qui paga l’excés de despesa pública? La resposta és tots els posseïdors de diners. Els diners addicionals emesos són equivalents a un impost sobre els diners efectius existents actualment. Els increments salarials i la revaloració de les pensions no són suficients per escapar-se d’una situació de menor capacitat de compra de béns i serveis. També el deute emès pels Governs es devalua amb la inflació i els seus creditors percebran rendes de menor capacitat de compra que quan van subscriure els títols. Quin incentiu tenen els governs per combatre la inflació? Cap. Un darrer apunt. Rússia no publica les dades d’inflació des del març del 2022.

Jaume Quibus

The actuary and economist Jaume Quibus holds a master’s degree in Financial Economics and Accounting, a degree in Actuarial and Financial Sciences, a degree in Economic and Business Studies from the University of Barcelona and has completed the Management Development Programme at the IESE Business School of the University of Navarra. He is a full member of the following associations: the Catalan Actuarial Association, the Spanish Actuarial Association, the Catalan Economists Association, the International Actuarial Association, the Catalan Association of Accounting and Management and also a member of the IESE Business School Alumni. He was a founding partner in 1998 of the actuarial company Quibus, and is corporate member number 6 in the Catalan Actuarial Association.