Missatges contradictoris a la premsa econòmica dels últims dies. La presidenta del BCE va assenyalar en termes tècnics la inconsistència en la transmissió de la política monetària. Per combatre la inflació, “suggereix” que les pujades de tipus d’interès que ja se situen en el 3% i podrien assolir gairebé el 4%, es reflecteixin en la remuneració dels dipòsits dels bancs i en condicions de finançament el més dures possibles.
Tot i això, els bancs no pensen el mateix. Segons Expansión, CaixaBank ja competeix amb BlackRock, Amundi i Vanguard pel lideratge a Europa en fons. L’últim mes, s’ha col·locat al top 5 d’entitats amb més subscripcions que freguen els 2 mil milions d’euros. CaixaBank no està sola. KutxaBank col·loca el sisè fons més venut de tot Europa. La banca no està per pagar fix sinó per traslladar el risc de rendibilitat als seus clients, per controlar els percentatges de morositat que no es disparin als seus préstecs i crèdits.
Els nord-americans, malgrat les fortes pujades de tipus d’interès per part del banc central, continuen gastant. L’últim informe de despesa en consum personal del gener és més gran respecte al mes anterior. Una foto d’alegres ciutadans a WSJ il·lustra la notícia que les despeses en comerços, per comprar cotxes, electrodomèstics i despesa en restaurants han estat les més elevades en 2 anys. L’economia nord-americana tampoc no ajuda perquè el seu creixement en l’últim trimestre ha estat del 2,7%. Tornen les pors que la inflació és lluny de ser controlada.
En la meva experiència, el que més em sorprèn és la manera, vull entendre que inconscient, amb què els presidents dels bancs centrals tenen per fet que són els superiors naturals de la flora, fauna i humans del seu voltant. No hi ha res científic en la nostra manera de viure, i encara menys ètica a la nostra ciència. Els presidents de bancs centrals temps enrere han volgut protegir llocs de treball en perjudici d’estalviadors i inversors i ara volen afavorir aquests últims en detriment del consum i de les empreses.
Sempre he pensat que caldria comprendre que el primer acte de tot govern és treure la riquesa a tots els seus contribuents per crear una nova autoritat i poder central. Quan arriba el punt de ser prou estable i prou poderós en comparació a qualsevol individu o grup d’individus, afavoreixen aquells que creuen entendre els perpetuaran en el poder.
L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.