Llei de l’oferta i la demanda

El contrari és pur xarlatanisme

L’article a Expansión que en recull un altre de FT, pregunta per què la Xina coqueteja amb la deflació mentre Occident combat la pujada de preus. Totes les narratives econòmiques són intents d’explicar fenòmens complexos que majoritàriament són interpretables i haurien de ser criticats per especialistes per avançar en una millor comprensió. La gran dificultat és la manca de comprovacions empíriques a diferència d’altres ciències. De tota manera, per ser també una construcció humana, se’n poden destacar els elements de fortalesa i els elements de debilitat. El contrari és pur xarlatanisme.

La pujada dels preus de l’energia i els aliments quan Rússia va llançar la invasió a gran escala sobre Ucraïna, va afectar especialment les economies desenvolupades. En canvi, la Xina amb el control de preus van evitar el pitjor d’aquestes fluctuacions. Són més elements per estimar una escassa demanda dels consumidors i baixa inversió privada mentre la seva economia emergeix dels controls draconians per la política de Covid zero, i vull afegir per la seva falta de riquesa i democràcia no haver pogut pagar vacunes a la seva població.

També sense aportar gaires dades, a diferència d’Occident els estímuls fiscals a la Xina es van canalitzar sobretot cap a àrees com la despesa en infraestructures i empreses amb rebaixes d’impostos, retallades dels pagaments obligatoris a la seva seguretat social sobre salaris i altres mesures que no defineix el periodista, adreçades a prevenir la pèrdua de llocs de treball. Per contra, a occident els consumidors van rebre part de la recompensa de les polítiques expansives a través de pagaments directes i subsidis de desocupació. La Xina va actuar com a país capitalista i occident com a comunistes. Els rols canviats en aquest cas.

El relat també inclou previsions del perill per als responsables polítics que la tendència deflacionista es consolidi a les expectatives dels consumidors i empreses. Les empreses encara frenaran més la inversió a mesura que desapareguin els beneficis, mentre que els consumidors gastaran menys, preocupats per la seva seguretat laboral i per les noves caigudes dels preus de l’habitatge.

Les discrepàncies humanes són principalment diferències de llenguatge. ¿Resoldria una sola llengua, adoptada per totes les races i nacions, la major part de les nostres diferències? Difícilment. Necessitem totes les nostres diferències per a la lluita fera i eterna en la qual es refinen les nostres idees i passions. Si poguéssim descobrir l’origen de la nostra riquesa cultural en economia, veuríem que almenys el vuitanta per cent resideix precisament en aquestes diferències d’idioma que ens semblen tan pertorbadores. Obvi, que aquest vint per cent restant és la llei de l’oferta i la demanda. Una altra meravellosa Llei de Pareto 80/20.

Jaume Quibus

L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.