Farem un contracte i el segellarem, perquè sigui un acord com cal i ningú el violi comportant-se il·legalment. La banca espanyola va explicar tot el que calia explicar, exactament com estalviar sense cap mena de risc, sense escatimar detalls, amb la repetició d’ingressar i de retirar els diners, perquè tots tinguessin la certesa que “està” al banc. Pocs saben què hi fa la banca amb ells, però tots estan convençuts que ho tenen per quan ho necessitin. És el contracte de més valor que existeix a Espanya.
Dels 999.000 milions d’euros que les famílies espanyoles tenen dipositats als bancs, els comptes corrents sumen 910.000 milions, amb una retribució mitjana del 0,12%, mentre que els dipòsits només arriben als 89.066 milions d’euros, amb un cost per a les entitats de l’1,27% (Font Banc d’Espanya).
Perden capacitat de compra amb la inflació, encara que no els importa. És el preu per pagar per la garantia de saber que els seus diners “està” segur. Tots aquests dipòsits estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits, que cobreix fins a 100.000 euros per cada titular en cas de fallida de l’entitat financera i la immensa majoria de la població ho sap. La seva clàssica pregunta quan valoren mobilitzar-lo a altres productes, amb possibilitats d’obtenir més rendibilitat, és sempre. Estan garantits els meus diners? Aquesta és la raó que una part, encara que molt petita i no significativa, s’hagi destinat a la compra de Lletres del Tresor. Ningú o pocs saben del risc país, pel deute emès per l’Estat, i desconeixen els ràtings de solvència, però l’Estat és sinònim de garantia o, si més no, aquesta és la seva creença ferma.
Els més atrevits han aprofitat per aconseguir més rendibilitat, a través dels fons d’inversió. De vegades per iniciativa pròpia i, el més freqüent, motivat per accions comercials de la banca. Tampoc no són quantitats importants. Totalment insignificant comparat amb el volum d´euros en dipòsits. Percentualment, després de la coma, van cinc zeros abans de veure el primer número, és a dir, el 0,00000160% de dipòsits ha passat a fons d’inversió de renda fixa. Aquest tipus de fons, que de fixe només en té el nom i poc més per als no entesos, assumeix riscos i paga comissions.
🤞 Recorda, la tranquil·litat financera no és una destinació, és un camí.
L’actuari i economista Jaume Quibus és DEA d’economia financera i comptabilitat, llicenciat en ciències actuarials i financeres, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i PDD per IESE-Universitat de Navarra. Membre titular de les associacions següents: Col·legi d’Actuaris de Catalunya, Col·legi d'economistes de Catalunya, Instituto de Actuarios Españoles, International Actuarial Association, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, i també d’Alumni d’IESE. Soci fundador el 1998 de la societat professional actuarial Quibus, membre titular amb el número 6 de societats del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.