Preu dels diners

Ja és familiar parlar del tipus d’interès com el preu dels diners

En economia, la majoria dels conceptes estan construïts sobre la base de la utilitat. Serveixen per a alguna cosa i formen part de llargues estructures deductives que generalment acaben sent errònies. Si construir sobre símbols matemàtics ja és una tasca àrdua, sobre conceptes econòmics esdevé impossible. Però n’hi ha uns quants que la seva comprensió profunda permet surfejar a l’immens mar de l’economia.

El meu gust pel preu el converteix en un dels meus preferits. El preu és un homogeneïtzador. El seu ús permet comparar conjunts heterogenis en termes de valor, generalment monetari. Així, podem parlar del patrimoni d’una família o del valor d’una empresa com una suma total expressada en termes monetaris, sense necessitat d’enumerar tots els béns que conformen un o altre.

Ja és familiar parlar del tipus d’interès com el preu dels diners. Però aquest tipus de llenguatge ja col·loquial com parlar de futbol i extret de l’àmbit econòmic ha confós tots aquells que no són especialistes en economia o que sent-ho han oblidat els seus fonaments. En puritat el preu dels diners és el que cal lliurar per aconseguir una unitat de diners que seran sempre mesurats com l’invers del nivell general de preus. En conseqüència, el tipus d’interès només es pot interpretar com el preu dels diners si pensem en termes de valor d’intercanvi entre diners avui i diners demà o, entre unitats d´uns mateixos diners disponibles en dates diferents. Resulta més apropiat referir-se al tipus d’interès com el preu del crèdit: com que és un crèdit una operació d’intercanvi entre diners avui (desemborsaments) i diners demà (interessos i amortització), l’expressió preu del crèdit fa referència automàticament a una dimensió temporal que és consubstancial a la idea de tipus d’interès.

Seran necessaris aquests coneixements per entendre el debat actual de si és atractiu o no invertir en bons a llarg termini. Per a Financial Times, que comenta el seu periodista el que està passant actualment als Estats Units, si estem tornant a la normalitat, té lògica assegurar un rendiment del 3,80% a 10 anys. En aquests moments es pot aconseguir més rendibilitat, però per a curt termini.

A Espanya, fins al 3,80 en Lletres del Tresor, però ningú no pot assegurar que en un any els inversors es puguin beneficiar d’un 3,80% més. Tornem a l’economia. La teoria bàsica sobre els factors que determinen l’estructura temporal dels tipus d’interès assigna un paper fonamental a les expectatives del públic sobre l’evolució futura dels tipus d’interès. De fet, tots els mercats financers són mercats d’expectatives dels inversors sobre preus. Parlar d’expectatives és parlar de risc. La derivada del preu. Allò que diferencia un economista d’un actuari és el coneixement del risc. Pels primers tot té explicacions lògiques. Els segons tornen a mesurar en aquest cas les expectatives en funció dels riscos que podran portar a una situació o una altra que ens és desconeguda ara.

Les cadenes causals dels economistes han anat sent diferents per explicar el mateix d’un principi per assolir un final explicat en economia per a molts fenòmens perquè no han incorporat el risc a les seves explicacions. Tot ha estat determinista. Per això, l’important no són les explicacions intermèdies sinó la comprensió profunda dels conceptes. Entre invertir un any al 5% o invertir a 10 anys al 3,80% anual, dependrà de quin tipus d’interès esperem que estigui vigent durant el segon i successius anys. El periodista d’FT espera que estigui vigent a un any un tipus d’interès més baix al 3,80% amb la condició de tornar a la normalitat. No s’equivoca mai perquè si falla sempre podrà dir que no es va tornar a la normalitat.

Jaume Quibus

The actuary and economist Jaume Quibus holds a master’s degree in Financial Economics and Accounting, a degree in Actuarial and Financial Sciences, a degree in Economic and Business Studies from the University of Barcelona and has completed the Management Development Programme at the IESE Business School of the University of Navarra. He is a full member of the following associations: the Catalan Actuarial Association, the Spanish Actuarial Association, the Catalan Economists Association, the International Actuarial Association, the Catalan Association of Accounting and Management and also a member of the IESE Business School Alumni. He was a founding partner in 1998 of the actuarial company Quibus, and is corporate member number 6 in the Catalan Actuarial Association.