Mario Draghi “Home d’Estat”

No es pot no combatre la inflació. Els bancs centrals han de continuar fent el que han fet fins ara

Si no fos tan difícil per a l’Estat obtenir fons per a la guerra per mitjà d’impostos, avui els nord-americans construirien deu vaixells i vint metralladores en lloc de limitar-se a un vaixell i una metralladora com ho fan ara. Dic els nord-americans, però el mateix passaria a tots els altres països democràtics capitalistes.

Als països comunistes, el tret característic de la ideologia marxista que considera l’excés de treball com a condició del gènere humà, el que ho rep és l’Estat, en lloc de brindar-lo als capitalistes privats. Dues concepcions “aparentment” oposades de l’organització de l’Estat i la seva economia competeixen al mateix món a través de la guerra i del comerç.

La competència en el sector tecnològic entre la Xina i els Estats Units, va ser la raó principal de les mesures en política monetària amb la intervenció del Silicon Valley Banc. La prioritat va ser i continuarà sent el correcte finançament de totes les Startups. Totes les altres consideracions no tenen cap validesa davant de la disjuntiva contra els interessos del sector tecnològic.

Aquesta lògica econòmica, ens fa que, per les dificultats de pujar impostos pel risc polític dels candidats a governar els països democràtics, han canviat els impostos per la despesa pública i al meu article https://quibus.es/ca/qui-paga-lexces-de-despesa-publica/ i la seva resposta << tots els posseïdors de diners >>.

Més despesa pública, més diners en circulació, més inflació i més tipus d’interès. Històricament sempre ha estat el mateix. No pugen els impostos, però construiran més de deu vaixells i vint metralladores o els que siguin necessaris, que seran finançats per tots nosaltres. Els diners no tenen valor. El que té valor és la capacitat de compra i l’Estat ho sap bé. Formen l’Estat institucions i els bancs no oblidin que també són Estat, però també persones amb nom i cognoms.

Mario Draghi, ens diu en una entrevista a Expansión que <<No es pot no combatre la inflació. Els bancs centrals han de continuar fent el que han fet fins ara>>. També deixa un altre titular per a tots els estalviadors i inversors <<Anem cap a un món d’interessos més alts>>. No s’amaga i explica què passarà << Les necessitats de l’economia són d’elevats dèficits ja que ens hem d’enfrontar a un increment de la despesa en defensa i a una transició ecològica i energètica, missió que la inversió privada no pot carregar ella sola>>.

De la mateixa manera que ho fa la Xina, també els Estats Units i la resta de països democràtics occidentals prioritzen les seves necessitats de recursos per comprar allò que consideren necessari. Ja no és el sistema capitalista qui assigna els recursos de manera eficient, sinó que aquesta assignació és per raons d’Estat.

No em cansaré de dir-vos que us assessoreu per professionals independents i qualificats abans de comprar productes financers o invertir en rendes vitalícies o estalviar per a la vostra jubilació. Us podria passar que els vostres diners actuals, recordeu que és capacitat de compra, després fos molt insuficient per pagar les vostres necessitats. Us diran que és per causa del mercat, però no ploraran com vosaltres.

Ajudeu els vostres amics i coneguts i reenvieu aquest post. Us ho agrairan segur. Per vosaltres, estalviadors i inversors, que no sou homes ni dones d´Estat.

Jaume Quibus

The actuary and economist Jaume Quibus holds a master’s degree in Financial Economics and Accounting, a degree in Actuarial and Financial Sciences, a degree in Economic and Business Studies from the University of Barcelona and has completed the Management Development Programme at the IESE Business School of the University of Navarra. He is a full member of the following associations: the Catalan Actuarial Association, the Spanish Actuarial Association, the Catalan Economists Association, the International Actuarial Association, the Catalan Association of Accounting and Management and also a member of the IESE Business School Alumni. He was a founding partner in 1998 of the actuarial company Quibus, and is corporate member number 6 in the Catalan Actuarial Association.