Agraïment

Hem aconseguit els 250 subscriptors

Estem utilitzant per treballar de manera intensa l’eina d’Intel·ligència Artificial chat.openai.com. Avui he recorregut a IA per agrair-vos haver arribat als 250 subscriptors. La gran majoria directius, professionals i empresaris. M’aconsella que el meu agraïment sigui sincer i genuí i és clar que ho és. Un escriu per als seus lectors i en el meu cas per donar-vos valor en matèria actuarial, d’inversions i de pensions. El vostre suport i els percentatges de lectura alts han estat fonamentals per assolir aquesta fita en tan poc temps i escrivint sobre temes tècnics.

Anomeno mentida a no voler veure alguna cosa que es veu, no voler veure alguna cosa tal com es veu: és indiferent saber si la mentida té lloc davant de testimonis o sense. La mentida més habitual és la que utilitzem per enganyar-nos nosaltres mateixos; enganyar els altres és, relativament, l’excepció. Importa saber la finalitat per la qual es menteix.

Els escassos diners en fons destinats a la jubilació siguin a través de fons d’inversió, de pensions, assegurances de vida-estalvi o altres instruments és sinònim de la gran quantitat de persones que s’enganyen a ells mateixos. Molts, a l’Estat espanyol. La majoria perquè tenen la creença que l’Estat protector a través de la Seguretat Social els pagarà una pensió suficient després de la vida laboral. Fins ara han anat pagant totes les pensions i la raó principal és que, si en el passat ho han fet, per què no continuaran. Aquesta manera d’enganyar-se és la voluntat de viure la vida amb tranquil·litat. Posposar els problemes perquè fer front a la realitat que, moltes vegades, és cruel. Amb això no vull causar intranquil·litat sinó reflexió per prevenir i mitigar els riscos desfavorables.

Altres s’enganyen d’una altra manera. Aquells directius que sabent el gap entre el seu salari i la pensió màxima que paga la Seguretat Social, decideixen continuar la seva vida i mantenir el seu estatus social tot i no estalviar per a la seva jubilació. La cultura de l’estalvi no és aportar a un fons de jubilació els ingressos no gastats a final de mes. La cultura de l’estalvi és destinar una part dels ingressos inicials a la jubilació i gastar el diferencial.

També s’enganyen aquells que, havent estalviat per jubilar-los, no recorren a professionals independents i qualificats per assessorar-se en assumptes de productes, fiscalitat i estudis estadístics de supervivència. La bona gestió de les entitats financeres cada cop més no són coincidents amb les necessitats dels clients. Ja comença a ser norma, escoltar els CEO en les presentacions de resultats que ells consideren millor uns productes determinats per canalitzar l’estalvi que altres. Per això no retribueixen els dipòsits perquè consideren que les rendes vitalícies venudes a oficines són més convenients. Potser sí o pot ser que no. Dependrà de cada client, però per experiència, vaig sabent la quantitat que estan signant documents amb total desconeixement. Em recorda les alegres hipoteques firmades al seu dia i que tant de mal van causar.

Vaig al meu xat d’IA i em convida a demanar-vos opinió. M’anima per demostrar-vos que valoro la retroalimentació i estic disposat a millorar constantment. En aquest cas, vull no enganyar-me i reconèixer la dificultat de dedicar temps a comentar per ser un bé escàs i a LinkedIn triem la majoria ser consumidors de contingut per estar-ne informats. Serà el proper repte incrementar la participació, però agrair ara especialment a aquells que ja ho fan. Per a aquells que prefereixen comentar directament amb mi us deixo el meu correu electrònic jaume@quibus.cat.

Jaume Quibus

The actuary and economist Jaume Quibus holds a master’s degree in Financial Economics and Accounting, a degree in Actuarial and Financial Sciences, a degree in Economic and Business Studies from the University of Barcelona and has completed the Management Development Programme at the IESE Business School of the University of Navarra. He is a full member of the following associations: the Catalan Actuarial Association, the Spanish Actuarial Association, the Catalan Economists Association, the International Actuarial Association, the Catalan Association of Accounting and Management and also a member of the IESE Business School Alumni. He was a founding partner in 1998 of the actuarial company Quibus, and is corporate member number 6 in the Catalan Actuarial Association.